miozz mirades

 I davant del nazisme a l’Estat Espanyol, què fem?

Al meu darrer article, No usar el nazisme en va els exemples es van quedar curts, perquè el pitjor encara havia d’arribar. El mateix govern de majoria absoluta del PP que banalitza el nazisme usant-lo per insultar indegudament el procés sobiranista català i altres lluites populars – i que s’ha començat a guanyar queixes internacionals per aquest motiu – va  condecorar i homenatjar, sense passar vergonya, soldats de la División Azul. Que en aquest estat es pugui enaltir obertament als qui van guerrejar fent costat a Hitler i que no passi res parla molt clar de qui ens està governant. Cal tenir en compte que per un fet tan greu encara no hi ha hagut cap dimissió ni cap detenció, i és més, Llanos de Luna s’ha reafirmat en comptes de disculpar-se.

En motiu de la recent mort de l’ex-dictador argentí Jorge Rafael Videla que complia condemna de cadena perpètua pels crims comesos durant el seu mandat, presidint l’última dictadura militar argentina, algú va dir, o ho va escriure en un tuit – perdoneu la imprecisió – que a diferència d’Argentina on els dictadors morien a la presó, a Espanya el dictador no havia mort mai, perquè seguia viu i impune a través dels seus hereus i successors. Hi estic totalment d’acord. No hem fet net, tot el contrari. Només cal anar fent un llistat de diferents fets que es van succeint de forma imparable, per comprovar que les tesis del dictador són plenament vives i que el substrat feixista del govern espanyol aflora en cadascun dels seus actes. I no és per fer-hi broma. És per prendre-ho molt seriosament.

A mi aquest govern espanyol no em representa, però com a súbdita seva estic plenament afectada per les seves accions i imposicions, em preocupa i em cal practicar la desobediència. Però no per això em puc desentendre del rumb tan perillós que va prenent la política de l’estat espanyol, amb una oposició feble que no mostra la reactivitat i proactivitat neutralitzant necessàries. Que moltes biografies o entrades enciclopèdiques que parlen de Franco, editades en plena democràcia i algunes amb suport del govern, el presentin com a salvador i amaguin els seus crims és només un indicador de la ideologia de qui està portant el rumb d’aquest estat. A part del tema corrupció, sobresous, sobres amiguismes i etcèteres, tot fent joc amb l’estil.

Un divendres d’aquest maig parlàvem d’això entre poemes i cançons, en un dels assaigs oberts que el cantautor badaloní Lluís Platero ha programat al Ñoña. Recordàvem Guernica, Xirinacs i les lluites guanyades amb desobediència, com la dels objectors antimilitaristes. Ens cal posar al dia els nostres referents, desvetllar la memòria, i passar a l’acció seriosament.