miozz mirades

un bloc de maceració lenta (el bloc de la Dolors )

germans especials: valor i estigma

Aquest matí l’he passat a l’escola Can Rigol, al Prat de Llobregat, acompanyada d’un grup de canalla, comentant alguns fragments del film “¿A quien ama Gilbert Grape?” on Johnny Deep i Leonardo Dicaprio interpreten dos germans peculiars, i hem xerrat d’ells i nosaltres una llarga estona. (continua)

Amb els personatges d’Endora, tots nosaltres compartíem aquest matí, dins una bonica sala de l’escola, l’experiència de tenir un germà considerat especial. Aquesta és una vivència complexa, sovint  solitària i colpidora – malgrat es viu amb molta normalitat –  a la que convé posar paraules. Sentir-se acompanyat en les vicissituds  d’enfrontar-se a adversitats és una bona eina per reconvertir el dolor i la impotència en maduresa, sentiments positius i creativitat.
El que pitjor porta la majoria  és la por a la burla dels altres i el maltracta escolar i social al germà o germana “especial”.
És un dolor intens, una ràbia de vegades difícil de canalitzar. Saben més ells, malgrat la seva joventut, dels pros i contres de la inclusió, la integració i la segregació escolar que molts dels polítics i tècnics que dissenyen i prenen decisions al respecte. Les seves opinions sobre el com i el perquè la majoria de gent que no ha viscut ni coneix “el problema” té actituds incorrectes envers “els diferents” són un tractat de psicologia i sociologia gens menyspreable. La maduresa precoç pròpia de la majoria de nens i nenes que compten en la seva experiència vital amb l’actiu de tenir un germà o germana amb discapacitats contrasta amb la immaduresa que mostra la nostra organització social. Estem celebrant el 30è aniversari dels primers ajuntaments democràtics, encetat ja el segle XXI, i encara hem de constatar que les persones nascudess amb discapacitats – o que les han adquirit més tard – i les seves famílies segueixen en un pla de discriminació en molts àmbits ciutadans. Només cal fixar-se, per exemple, en els dos àmbits educatius més importants en la vida dels infants i joves: l’escola i les organitzacions d’educació en el lleure. La inclusió no s’ha resolt de forma definitiva i seguim amb una doble estructura, segregada i sovint precària i plena d’entrebancs,  que no permet a uns i altres aprendre a conviure i a créixer en aquells valors que només es poden adquirir convivint positivament amb persones diferents.
I com a petita mostra, la pròpia experiència de l’AMPA Can Rigol que, en una ciutat on hi ha la seu d’una de les entitats amb més experiència en el camp de l’educació en el lleure – la Fundació Catalana de l’Esplai – ha hagut de recórrer a crear una entitat pròpia, segregada com la pròpia escola, per poder oferir un oci educatiu als seus fills i filles amb discapacitat. Han gaudit i gaudeixen d’un ampli i lloable suport social i institucional, cert, però no deixa de ser paradigmàtic.


  1. La primera frase es amb la que amb quedo, com a mare d’un nen autista. Tot i que hem tingut sort perque va a l’escola ordinària amb una USEE i a l’esplai, sempre ha tingut tot el suport, es una lluïta gairebé diària amb tot i tothom, especialment amb les “institucions” que es passen la pilota els uns als atres per tal de no assumir la seva veritable responsabilitat.

  2. Estic absolutament d’acord amb el teu escrit, però a la crítica envers els polítics jo encara hi afegiria alguna cosa més. La societat ha de caminar encara molt per la igualtat d’oportunitats dels discapacitats i en concret el sector de l’ensenyament. Actualment s’ha creat un centre de recursos per els alumnes amb necessitats especials (CREE). del qual en formo part com a professional i ens fem un fart d’anar a les escoles ordinaries (ja que la nostra tasca és assessorar als professionals) i en sóc testimoni. En general ens acullen molt bé, però sempre amb l’esperança que una vegada coneixem al nen/a arribem a la conclusió que és un candidat per a l’escola d’educació especial. No puc dir això de tothom, però si d’una majoria.
    Seguirem treballem per la inclusió, endavant Dolors i sort!.
    Conxita

  3. Bona tarda Dolors sóc la treballadora Social d’APASA l’entitat on l’any passat vas venir a fer la xerrada/taller de germans, a partir del teu comentari aquest mes de maig aprofitarem al nostre grup de suport i parlarem dels germans “un altre cop” per que no és la primera vegada, tot i que sempre apareixen noves aportacions i molts cops algunes pors dels pares… gràcies

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.