miozz mirades

un bloc de maceració lenta (el bloc de la Dolors )

el tot setmana del 3 de gener de 2011: un nou any nou

El tot setmana del 3 de gener de 2011: Un nou any nou (segueix)

UN NOU ANY NOU

El cicle del temps astrològic ens ha ensenyat que tot torna, que hi ha un nou dia després de cada nit, una primavera després de cada hivern i un nou any després de cada 365 dies. Sigui quin sigui el calendari que se segueixi, sempre hi ha un final d’any i un nou any que comença. I sigui quina sigui la cultura lligada al calendari, sempre hi ha una projecció de balanços i propòsits, anàlisis i auguris i, en definitiva, peticions per tal que l’any nou permeti assolir reptes i desitjos. Peticions que tant si s’és creïent religiós, com si s’és ateu o agnòstic, es formulen a mode de plegàries llançades a un intangible davant la nostra incapacitat per controlar l’esdevenir del futur. La vida no s’atura mai, i passi el que passi al nostre voltant – tan si són adversitats com prosperitats – sabem que res és per sempre, que hi haurà canvis de rumb i que els cicles i ritmes no sempre són controlables. Però sabem també que existeix una clara relació de causes i conseqüències a curt i llarg termini sobre la gran majoria de fenòmens que ens afecten. Avançar en coneixements científics ha permès a la humanitat dependre menys de la manipulació de la por davant els fenòmens inexplicables o imprevisibles, però no ha eradicat els fonamentalismes religiosos o econòmics que tenallen la llibertat i el benestar de milions de persones. De la mateixa forma, avançar en coneixements econòmics, sociològics i polítics ha permès a la humanitat creure menys en les grans mentides sobre l’ordre mundial, però no ha evitat que l’ordre imperant segueixi basat en les  desigualtats, el poder de pocs sobre molts, la destrucció bèl·lica, la injustícia i la manca de respecte dels seus drets fonamentals.

Amb tot, no podem eludir la nostra responsabilitat quan formulem desitjos de “Pau i felicitat al món” o “que 2011 sigui millor, que superem la crisi”: ni depenen de l’atzar ni són una utopia irrealitzable.

La crisi que fa temps que afecta al planeta (humanitària, alimentària, energètica, mediambiental, de drets humans, i ara també financera) té solucions que plantegen canvis d’ordre mundial que potser no són a les nostres mans, però és també una oportunitat per exigir als governants que apliquin solucions perdurables en pro de l’equitat en la distribució de la riquesa. A nivell mundial i local. La meva petició econòmica d’any nou és que durant el 2011 es limitin i socialitzin els luxes, les grans fortunes i els beneficis de la banca i les grans empreses, a partir d’un màxim; que es persegueixi eficaçment el frau fiscal; que hi hagi un màxim de sou per als càrrecs directius públics i privats, els esportistes, artistes, professions liberals en general, i els polítics; que s’elimini la despesa militar, i la despesa supèrflua, els  càrrecs de confiança innecessaris i altres xupòpters. Que hi hagi TRANSPARÈNCIA en els pressupostos de les administracions. I s’apugin els sous mínims de la població, i les despeses públiques socials, culturals i educatives.

Que tingueu un bon any!

 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.