el peu de foto
Treure una fotografia en portada d’aquella manifestació de fa més d’un any per parlar de les manifestacions actuals no em sembla periodísticament gaire encertat, però la cosa canvia si es fa precisament per relacionar-ho, o considerant-ho una il·lustració genèrica a la que, per tant, s’hi escriu un bon peu de foto que ho aclareix i ho explica. Però no és el cas.
Altra cosa seria que en la notícia actual – que són les protestes d’ara – es faci referència a les passades, i si s’hi posi una foto de la manifestació anterior. Caldria llavors un peu de foto del tipus “la comunitat educativa i la societat badalonina en general ja s’havia manifestat a favor de l’escola en català el 12 de setembre de 2011, omplint la plaça de la vila…etc ” per exemple.
Posar-la sense més és motiu de confusió, es dóna per entès que la imatge és actual – a més surt en portada! – i per tant es falta a la veritat. Només observant la claror de la tarda i el vestuari dels assistents amb atenció es pot concloure que aquella imatge no pertany al 10 de desembre. A primer cop d’ullm però, ja ha fet el cop d’efecte i no em sembla seriós.
Però us enganyaria si no us digués que tot aquest enrenou m’ha afectat més del compte perquè en la imatge escollida per posar a la portada jo hi surto, i hi surto en un paper rellevant. No és pas la foto que jo escolliria. La imatge en si no és pas de les més bones ni significatives, i com que mig món em fa saber que m’ha vist a la portada no puc passar per alt l’anècdota.
Una anèctoda que, d’altra banda, em fa pensar en com n’és de fàcil la manipulació informativa, en general…
Reivindico peus de foto contrastats i una mica més de seriositat a l’hora de fer servir imatges!