miozz mirades

un bloc de maceració lenta (el bloc de la Dolors )

dimecres de frederic

Avui el meu dimecres té tarda de Frederic. És una tarda que comença amb la seva rialla serena, profunda, contestant la meva veu. M’encanta.        (segueix)

La seva rebuda omple el vestíbul de Can Ruti, quan vaig a buscar-lo.
Pregunto pel seu peu, ferida que no tanca. Sense sabata i curosament
embolicat, uns dits entremaliats treuen el nas, gairebé blaus de tan
morats, circulació que no avança. Sabíem que passaria un dia o altre,
per cura que tinguéssim. Però espanta. Avui té un dia “xof”, el múscul
no té to, i la trasferència al cotxe em desperta tensions a l’espatlla.
Comencem bé, avui, només d’arrencar ja crida insistentment a la mama...      

Les tardes de Frederic són com un bálsam per a la meva ànima. Més enllà de tots els meus compromisos i obligacions, més enllà de la feina acumulada, del brogit i les ocupacions, m’omple sentir que puc preservar aquest parèntesi per estar per ell i viure amb càlida intensitat tot el que porta la tarda. El seu flam, preparat amb amor per la tia Esperança, la seva fruita aixafada, el seu cafè (descafeïnat!) i la seva xocolata. Tot ben al punt d’empassar, que s’escanya sovint; i una tendra comunió a cada cullerada.

Les tardes de Frederic són música referent que ens embolcalla. Nova Cançó que ens connecta al passat i al present, i a la mare que ens falta. Són una reafirmació de l’amor que incondicionalment hem preservat i nodrit, vincle transmès i molt sentit. Són paraules dites a tocar de pell, d’acompanyar el dol, de reviure emocions, de recordar il·lusions, d’omplir una vida que sembla apagar-se.

De vegades hi ha tardes especials, com la d’avui. Ara feia molt que aquestes tardes se les “quedava” ma germana, i és un espai que enyorava. La casa quieta, la llum de la tarda. I la Mariona sense pressa, que treu la guitarra. I toca Manel, toca, i canta. Amb aquesta veu. Amb aquestes ganes…

“Frederic a veure si t’agrada El Soldadet” i ell va escoltant dins aquest farcell d’afectes que la veu nua amb calma. I jo em nodreixo amb tota l’energia del moment, assaborint cada acord.
I repassant la seva vida en cada mot.

 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.