Badalona, ciutat mentidera (article a el tot)
Badalona, ciutat mentidera
No sé quina impressió els ha fet a vostès la sentència que absol l’alcalde de Badalona, amb l’excusa que les seves declaracions xenòfobes van ser dites en campanya electoral, i que no eren certes, com si aquest fos un espai de temps en què les mentides són legalment permeses. A mi m’indigna. Mentir no és propi de cap alcalde, i menys de qui pretengui ser un alcalde de primera. No sé a vostès, però a mi aquella imatge de la seva ombra llançant una bola de màgica llum nadalenca sobre la façana de l’ajuntament em fa pensar més aviat amb els prestidigitadors que ens enganyen amb més o menys gràcia. De fet el tema de les mentides persegueix a Xavier Garcia Albiol des de fa molt temps, i s’ha d’admetre que l’home ha aconseguit fer-ne un art i convocar amb elles un gran circ mediàtic. La de vendre a nivell internacional l’assentament de campaments de població nòmada dins el nostre nucli urbà, quan en realitat no n’existia ni l’ombra, va ser de les més sonades, i la que es va acompanyar amb declaracions que incitavena l’odi contra persones per la seva procedència. Però la llista és inacabable. Ell mateix ho admetia ben tranquil en una entrevista, per posar un exemple, en el cas de la gratuïtat dels llibres de text. L’expressió les mentides del PP ja és una locució habitual a tot l’Estat Espanyol, però aquí aconsegueix una dimensió global, que sobrepassa l’àmbit de les declaracions i promeses i s’estén a una sèrie de signes i símbols que ens canvien la imatge de la ciutat o ens la falsegen. Com el miratge que ens transforma per uns instants la façana de la casa de la vila. Aquesta és la impressió que tinc cada cop que apareixen noves intervencions inesperades, ja sigui aquesta projecció audiovisual o aquest sembrat de tanques publicitàries gegants que van invadint l’espai públic: la impressió de falsedat cosmètica, i la d’un model de ciutat desarrelat, fet per força i al servei d’interessos que s’allunyen dels ciutadans. Una ciutat de primera, en diuen… Caldria veure què s’entén per ser ciutat de primera, i qui en gaudeix… Jo els puc assegurar que per a una gran majoria de veïnes i veïns de la nostra ciutat aquesta no és la impressió primera: només cal veure quines són les polítiques d’atenció a les persones i a les associacions, com tenim els serveis bàsics, com tenim els ajuts i beques, el suport a l’associacionisme, la cultura, els pogrames socioeducatius, juvenils… tot això repercuteix en el dia a dia en aspectes de qualitat de vida essencials, i en la vida de la xarxa ciutadana.
Sembla que als governants badalonins volen vendre un eslògan – ciutat de primera – a força d’omplir-la de signes d’opulència i de despersonalització.
Mentrestant, la ciutat, per sota, segueix viva i organitza des de l’assciacionisme l’autèntic pols del nadal badaloní, arrelat, participatiu i solidari: els pessebres vivents o mostres, els pastorets, la sopa de pedres, les recollides d’aliments, els cagatió, els badacanta, els contes de la crida i fanalets dels reis, els casals d’hivern… les AMPA, les AV, entitats culturals, socioeducatives, biblioteques… ningú fa vacances des de l’altruisme i la generositat. A tots els barris arriba l’autèntica llum del nadal participat, molt més autèntica que la que es projecta sota nadales anglesaxones i imatges nòrdiques en la façana d’un ajuntament cada cop més fals.
Que tinguin unes bones festes.