amnistia condicional?
Ara, una cosa és saber-ho de molta població en general, l’altra d’organitzacions de reconegut prestigi en la lluita pels Drets Humans. No us enganyaré, la decisió de la secció d’Amnistia Internacional España no m’ha sorprès del tot.
Recordo com costava, quan a Badalona impulsàvem un grup d’Amnistia Internacional, tot el tema de la diversitat lingüística, i recordo sobretot les resistències quan intentàvem un posicionament a favor dels presos per insubmissió al servei militar i a la p.s.s…, aconseguint-se només el reconeixement com a presos de consciència per a José Maria Fierro el 1988 com a objector sobrevingut i per als desertors de la Guerra del Golf, el 1991. Però no per a molts altres ni per al procés en conjunt. I no cal dir els molts silencis punyents, també dins d’aquest estat… Però sempre m’havia pesat molt més la bona feina que sí que es fa. Jo mateixa la practico i la difonc, sobretot aquesta del petit gest que mou muntanyes, que és la que més m’agrada (trencar murs amb paraules)
Em sembla correcte que Toni Soler (no perdeu l’oportunitat de llegir el seu article!) es mostri moderat en la crítica a l’organització en general i defensi Amnistia Internacional Catalunya, fent un esforç per aturar les reaccions contra aquesta ONG que han esclatat a la xarxa (aquí en teniu més informació), però jo crec que amb aquesta decisió AI ha comès una patinada que l’fableix profundament.
Les declaracions per a l’explicació d’AI España recollida a El País, són d’aquelles que transparenten:
“las celebraciones de carácter histórico, como el Tricentenario, no son el marco natural que corresponde al trabajo de Amnistía, una organización que salvaguarda ante todo su imparcialidad y no quiere en ningún caso ser malinterpretada en su trabajo, incluyendo las autoridades estatales y catalanas”.Que em perdonin, però no voler posar en valor i projectar internacionalment que la lluita i la resistència dels catalans assetjats a Barcelona durant la Guerra de Sucessió era una lluita pels drets civils i la llibertat, era una lluita contra l’absolutisme polític…no té res d’imparcial. I potser en faig una mala interpretació, però no em puc fer d’altra. L’espelma d’Amnistia Internacional sembla que és una espelma condicional, condicionada a interessos. Per mi és una espelma que perd flama i escampa fum.
En temes de Drets Humans, senyors, deixar de fer per ser imparcial és, inevitablement, ser parcial.