escultures a badalona
En tenim ben poques a la ciutat. Una mancança que parla molt malament de la inversió pública badalonina en cultura. Sobretot de la cultura al carrer. L’escultura també és i fa cultura. I és i fa ciutat. La falta d’escultures a Badalona és tan significativa com ho és la seva abundància a Oviedo, per exemple, una ciutat on l’itinerari per recórrer escultures forma part destacada de l’atractiu turístic-cultural de la zona.
Per sort, però, tan significativa és també la manca d’interès i d’inversió de l’administració pública per dotar la ciutat d’escultures referents, com ho és l’aportació popular, la iniciativa ciutadana, ja sigui des de col·lectius d’artistes com des de moviments ciutadans.
Hi pensava diumenge al vespre, tot prenent la fresca a la platja sota els agradables acords del grup MUNU, i convocats per recaptar fons a favor de l’escultura per recordar (veure) les víctimes de l’incendi de Haissa. Pensava en l’altra escultura d’iniciativa popular que encara no ha vist la llum, la dedicada a les víctimes del (veure) naufragi de l’any 1911 i en com és de significatiu que el nostre ajuntament no tingui ni un sol euro per a escultures-homenatge a treballadores i treballadors morts en accidents laborals. Escultures que són, a més, imprecindible recuperació de memòria històrica.
GREUGE COMPARATIU
La Comissió en Record del Naufragi de 1911 va demanar suport, fa més de dos anys, al govern del PP per retre homenatge amb un monument a les persones que van perdre la vida ara fa poc més d’un segle. La tria del monument es va fer de la forma més democràtica i badalonina possible. Disset artistes, tots vinculats a Badalona, van ser triats per un jurat plural. Fa mesos que s’escollí un guanyador i el projecte està tan sols pendent de finançament.
Pel que fa l’Ajuntament, la seva resposta fou –en el seu dia- que l’escassetat econòmica del moment no permetia invertir en aquest tipus de projectes. És per aquest motiu que la Comissió va fer -i estar fent- un esforç per tal de buscar patrocinadors i complicitats d’on només s’ha confirmat la participació dels Serveis funeraris de Badalona.
Ara fa unes setmanes va sortir a la llum que el govern municipal invertiria 40.000€ en un monument a Manolo Escobar mort fa només uns mesos. No tinc res contra del cantant, que consti. Ni contra cap mostra d’art al carrer, sinó tot el contrari. Tot i això, voldria saber amb per què a l’Ajuntament li costa tan poc apostar per l’escultura del cantant tot i fer només 4 mesos del decés i, en canvi, no ho fa pel monument del naufragi de 1911 per fer memòria històrica d’uns fets luctuosos de fa 100 anys i en el qual van morir 11 badalonins.
Per tant, davant de la notícia que el govern de Badalona, format pel PP, dóna suport
incondicional a tirar endavant l’escultura del cantant, ens sembla que es tracta d’una decisió que només respon a motius de rendibilitat política i no a una reflexió de justa necessitat ni de llista d’espera, ja que el monument als ofegats pel naufragi és molt anterior en el temps de petició i en prioritat històrica, ja que han passat 100 anys des del fet i no 4 mesos.
Montserrat Rectoret i Blanch
Representant de la comissió del Naufragi de 1911