la nova revetlla de tots sants
D’un temps ençà aquesta revetlla centrada en les rondalles i en l’àpat de castanyes, panallets i moniatos, i que ha obviat tot el contingut original relacionat amb la mort i amb tot l’univers animista de creences envers la vida d’ultratomba (creences més aviat temorosesi terrorífiques) comú a moltes religions i cultures de tots els temps, i que era part essencial d’aquesta celebració, s’ha vist invadida d’una simbologia i uns costums forans que han arrelat ràpidament. Simbologia i costums forans que semblen reivindicar aquesta part fosca que en un moment donat vam anar esborrant de la nostra clebració de la nostra autèntica castanyada.
Veig canalla i jovent disfressats pel carrer instaurant uns nous hàbits que no són de casa nostra.I tinc la sensació que omplen un espai que vam deixar buit, no sé com ni per què (tot i que ho sospito), i ara ens sentim envaïts. Però ens ho vam deixar perdre. No sé si la cantarella del “truco o trato” que desenes de colles ja practiquen arreu del país ens sonaria menys forània si s’acompanyés de la cantarella “mà morta mà morta pica la porta” ni si un bon màqueting de la vestimenta de castanyera podria competir amb els barrets de bruixa que els dependents de les botigues es posen com a reclam. No ho sé. Però el que sé segur és que la millor forma d’afrontar aquest tema no és convertint-ho en una batalla simplement identitària.
En vaig parlar fa uns anys al Carabasses a la castanyada? us el recomano, i llegiu també els comentaris. Hi ha aportacions molt interessants, en destaco aquest enllaç sobre la carbassa de tots sants com a element propi de la cultura catalana.