miozz mirades

El procés independentista també s’empeny de baix a dalt, però en el relat que en fa el món mediàtic són els polítics els qui porten la veu cantant. En el procés constituent des d’un inici s’ha fet visible aquest bullidor al carrer (assemblees constituents locals, places públiques com àgores plenes de gom a gom i amb discurs carregat de força transformadora) i el fet que els caps visibles no tinguèssin pertinença partidista hi ajuda. Encara recordo com defensava Arcadi Oliveras el no entrar en el joc de partits. Ho podeu llegir a “el rei del món”. Ara sembla que aquesta opció fa un canvi significatiu. Per associació d’idees la memòria m’ha portat als grans debats del moviment ecologista català dels vuitantes. En aquell moment, la decisió d’entrar o no entrar en el joc electoral, en el sistema, va causar una gran fractura i el desmantellament del moviment de base. Ara són altres temps, però la cojuntura no deixa de ser delicada. L’important, l’essencial, no deixar de funcionar en tot moment de baix cap a dalt. En aquest reportatge de vilaweb es pot comprovar la seriositat del debat.