miozz mirades

Us presento uns micacos que regalimen participació per totes bandes. O almenys així és com els veig jo. Els vaig conèixer a Sant Roc la setmana passada, encara en construcció. Opino sovint sobre què és participació (podeu obrir des d’aquí el calaix que hi tinc dedicat, al bloc). És un aspecte de la vida tant personal,individual, com col·lectiva que trobo fascinant. I per als canvis i transformacions, sé imprescindible.  No sé si es pot dir que aquests siguin micacos revolucionaris, però una mica, sí… (segueix)

La participació
es mou des de molts nivells alhora, i quan es tracta de Cultura
Popular, és essencial que surti de “baix”, que l’empenyi el poble.Però també que trobi camins de projecció per sortir del cercle. Per extendre’s i guanyar adhesions.

Fins fa
poc, que micaco  era una paraula singular identificada com a referent
badaloní ho sabien quatre gats, la gent més arrelada o més llegida. I
encara no tothom coneixia tot el com i el per què. Ha estat en els
darrers anys que la paraula ha superat algunes barreres significatives
(us recomano que llegiu micacos del micaquer, i micacos del micaquer per El TOT on s’analitza com s’ha fet popular entre la gent més jove i  entre la gent
que coneix menys les arrels “de tota la vida”, i com hi han contribuït
decisivament la Coordinadora Popular de Festes de Maig que organitzala Festa Major Alternativa, que va apostar des d’un
principi per convertir el micaco en un personatge clarament popular, o la decisió dels Castellers de Badalona d’escollir una camisa color micaco.

Ahir es va
fer un pas en la consolidació d’aquest símbol, estrenant uns
capgrossos que passen a ser patrimoni festiu de la ciutat, i que, a diferència dels d’altres anys, ara seran més
sòlids i perdurables sense perdre la gràcia dels pioners.

I la gràcia, per arrodonir l’equació participativa, és que
han estat confeccionats per joves des d’un taller d’una entitat, a l’Ateneu de Sant
Roc. Micacos que regalimen participació transformadora per totes bandes!De fet, fer capgrossos (els NANS, en llenguatge més clàssic) ja és, en el món de la cultura dels Gegants, una aposta per a la participació del públic. Així com per fer ballar els gegants cal entrenament i tècnica, i és difícil convidar a persones inexpertes a fer-ho, portar un “nan” al damunt és assequible per a la majoria de persones, criatures incloses. Així mateix, les colles de nans i gegants tenen més fàcil augmentar la família amb capgrossos que no pas amb gegants sencers, i aconsegueixen amb més facilitat reproduir rostres i figures reconeixibles que van poblant les festes de pluralitat popular. I finalment, en els Cercaviles, malgrat la figura dels gegants és molt més atractiva i vistosa, són els nans i nanes, els capgrossos, els qui poden interactuar amb més proximitat amb el públic.

Però a més aquests micacos es guanyen l’adjectiu de revolucionaris:

• perquè surten d’una voluntat col·lectiva impulsada per l’associacionisme plural de la ciutat que configura i tira endavant la Festa Major Alternativa, amb una clara aposta per reivindicar participació tot aportant en positiu i amb un missatge en clau ciutat.

• perquè no s’encarreguen a una “empresa” que els porti fets sinó que es confeccionen en uns tallers per a joves en el marc de les activitats d’una entitat clarament compromesa amb la feina del barri (en aquest cas Sant Roc)

• perquè vinculen simbologia de pertinença a la ciutat i al país i l’apropen als nous joves badalonins i badalonines perquè sel’s sentin propis.

• perquè molta gent sel’s sent propis, encara que no hagin tingut res a veure amb la decisió de fer-los

Els capgrossos micacos (Mikaqus) no porten escrita al front tota la història que els vincula amb els badius del Maresme ni amb Pompeu Fabra, ni amb la tradició dels Nans i els balls de Gegants, però ajuden a que, algun dia, potser això arribi a ser significatiu per tot un conjunt de població que ara com ara viu d’esquena o  ignora molts dels referents de ciutat i de país que ens fan sentir una societat sencera. Tampoc porten escrita al front tota aquesta càrrega revolucionària que jo els adjudico, però estic segura que la transmeten.

Benvinguts doncs els capgrossos micacos, i que per molts anys els poguem fer ballar des del carrer i les places. Per molts anys per la iniciativa, per com de bé han quedat, i per la contribució que puguin fer a que tots plegats sentim que tota Badalona, tota sencera, és la nostra ciutat.

No els vaig veure ballar, però me’ls imagino en plena Rua per Llefià clamant: Volem una Comissió de Festes participativa, per a l’Organització de les Festes de Maig (per cert, sobre això també us convido a llegir “fes ta festa, per una comissió participativa de les festes de maig a badalona, del maig de 2009″