som totes i tots, amb igualtat de drets i deures, també en el civisme

Discrepo totalment dels qui creuen que castigar doble als ciutadans immigrants pel fet de ser-ho, davant el compliment o incompliment de les ordenances de civisme, és correcte. Igualtat de drets i deures vol dir exactament això, igualtat de drets i deures, i no té paliatius. Bé, sí que en té, perquè hi ha molts drets que les persones immigrades no tenen, perquè la Llei d’estrangeria els en priva. És a dir que parteixen d’una situació inicial de desavantatge. Quina lògica democràtica i en nom de quins valors es pot justificar que davant un mateix incompliment es castigui doble a un ciutadà pel sol fet de no tenir la nacionalitat espanyola? Cal tenir en compte a més que estem parlant d’incompliments d’una ordenança que regula coses com l’amplada que ha de tenir una vorera per poder-hi circular amb bicicleta, en una ciutat on gairebé no hi ha carrils bici. (segueix)
La primera vegada que vaig sentir a parlar d’aquesta decisió, que també inclou Badalona, vaig comptar fins a deu abans de xisclar: com és possible que partits polítics signants del manifest Badalona som totes i tots trobin bé aquesta proposta? Com és possible que cap d’ells hagi posat el tema damunt la taula participativa d’aquesta plataforma plural que treballa activament per a la cohesió a la ciutat? De que serveix tenir inclosos els partits dins aquest marc de treball si quan s’han de prendre decisions d’aquesta magnitud els propis partits (tant els que governen com els que estan a l’oposició) ignoren aquesta plataforma?

I va bé comptar fins a deu, tot i que és molt incòmode, sobretot essent identificada com a portaveu de Badalona som totes i tots: hi ha qui es pensa que ser portaveu vol dir dirigir, falta cultura democràtica… He rumiat si és possible que darrera d’això hi hagi alguna estratègia intel·ligent per aturar campanyes pitjors, o alguna cosa que no sé imaginar-me. Com he dit se’m fa difícil entendre que partits que defensen la Llei d’acollida i el contingut del nostre manifest defensin això, i avui llegint El PUNT veig que la troca s’embolica amb reivindicacions municipalistes davant l’Estat.

Però per sort he comptat fins a deu: seguirem amb l’estil de treball democràtic i participatiu propi de Badalona som totes i tots, reflexiu i proactiu: tenim convocada permanent per al proper dimecres, i s’ha inclòs el punt a l’ordre del dia. Ningú – ni tan sols els partits més enfadats amb la decisió municipal – ha reclamat avançar la convocatòria, i està clar que més val no forçar declaracions d’urgència sense un debat previ, podrien ser massa personalistes.

Ens reunirem, demanarem explicacions als companys dels partits polítics i les escoltarem, debatrem, aprofundirem en tots els aspectes de la qüestió i prendrem, si així ho decidim, una posició com a Plataforma. A mi em sembla que en coherència amb el manifest que vam promoure i signar, hi hem d’estar en contra. Però només sóc representant d’una de les 10 entitats promotores, d’una de les més de 100 entitats signants, i d’una de les 17 que formen part de la PERMANENT. Caldrà reflexionar escoltant totes les veus, ordenadament i fent ús dels espais de treball i de gestió, dels espais de consens i presa de decisions… com fem sempre. Tant les veus que han callat fins ara com les que amagun la seva passivitat a la plataforma criticant-la  des de fora, però sense fer-la servir per dins, hi són convidades, com sempre. Per sort, però, hem avançat organitzativament i podrem posar a prova les noves fórmules per ser més operatius sense deixar de ser democràtics!

Si us ve de gust, podeu llegir l’apunt l’origen en l’incivisme, trobo que ve a tomb…

Quant a mariadolors

Darrerament veig que em defineixen com a activista social i cultural. Mantinc la  inquietud motor de la meva vida, la de transformar la realitat per fer-la millor (més justa, més humana, per a tothom...) sinó que he canalitzat aquest afany revolucionari per discretes vies no violentes, de creació d\\\'estat d\\\'opinió, i en àmbits de mitja abast. Diuen que combino amb encert la força i la calidesa, i crec que això és perquè capto el sentit poètic de la vida i perquè crec molt en les relaciona humanes basades en la confiança i el respecte. El lema denunciar i construir dels setanta segueix vigent en el meu tarannà, i intento aplicar-lo a tots els àmbits i a totes les circumstàncies de cada etapa de la meva vida. 
Aquesta entrada ha esta publicada en badalona és i aporta. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.