el tot setmana del 30 d’agost: esperant l’autobús
el tot setmana del 30 d’agost: esperant l’autobús (segueix)
ESPERANT L’AUTOBÚS
Esperant l’autobús, hivern i estiu, dia i nit, i observant el seu trànsit, analitzant quines línies passen més sovint i quines menys, quantes cobreixen un mateix trajecte, quins buits queden per cobrir, fent càlculs i comparatives… es conclou que no tenim una xarxa prou equitativa ni racional, i que caldria revisar el mapa i les freqüències, especialment les freqüències dels dissabtes, festius i de l’estiu.
El transport públic en general i els autobusos interurbans en concret són una eina de mobilitat bàsica, especialment quan les ciutats tenen mides i desnivells com les nostres. Aquest transport és necessari per a tothom però especialment necessari i imprescindible per als qui no condueixen vehicle privat (una gran majoria silenciosa), per als qui tenen mobilitat reduïda temporal o crònica, i per als qui fan un ús racional i ecològic del vehicle privat. També per als qui opten per la bicicleta per compaginar-ho, però en el cas dels autobusos no està permès enfilar-les, ni tan sols quan són plegables.
Aquesta eina de mobilitat bàsica que ara s’ha vist reforçada amb les millores del Metro a diversos punts de Badalona, és motiu de silenciosa i conformada desesperació de moltes persones, especialment els caps de setmana, els mesos d’estiu…i de forma superlativa els caps de setmana d’estiu. I també és motiu de reivindicacions concretes, quan la planificació dels trajectes no ha previst parades del tot necessàries, o quan les mesures d’accessibilitat no funcionen. La mala gestió en l’equilibri entre les necessitats de la població i les necessitats de vacances i festes setmanals dels treballadors de l’empresa, d’una banda, i de l’altra l’omissió de certs perfils ciutadans a l’hora de preveure els usos, fan que la utilitat pràctica dels autobusos grocs quedi qüestionada. I malbaratada, ja que en no haver-hi la possibilitat de planificar amb certesa -les freqüències publicades a les parades no es compleixen ni de bon tros, i es pot arribar a esperes d’hora i mitja – es busquen altres opcions, molt més cares, menys ecològiques, i no sempre fàcils d’aconseguir, i es desaprofita l’opció de l’autobús, que queda majoritàriament descartada. Pel que fa als perfils d’usuaris, un exemple d’exclusió el tenim amb els familiars del Centre de Disminuïts Can Ruti, que després de la llarga lluita per aconseguir una parada del 29, ara tornen a ser oblidats quan es planifica las llançadora entre el Metro Pompeu Fabra i l’Hospital Germans Trias i Pujol.
Tenim un gran desplegament i s’han fet millores remarcables en el servei de TUSGSAL, però hi ha punts febles que es consoliden, i que cal millorar.