màrius torres, al vespre

El vaig descobrir amb Lluís Llach. Els 100 anys del seu naixement són una excusa per recuperar-ne la companyia. Ahir el meu vespre em va portar AL VESPRE,

(I així, discretament, em sumo al sentit homenatge blocaire que podeu tastar des d’aquest bloc, RAONS QUE RIMEN )

 

(segueix)

AL
VESPRE


Com una ofrena dolorosa,

Vespre, a l’hora del teu retorn,

et porto, en una almosta, fosa

tota la cendra del meu jorn.

Cendra de flor, cendra d’espina,

d’haver cregut, d’haver estimat;

per a moldre aquesta farina

cada instant fou un gra de blat.

Freda i feixuga, no la irisa

cap joc de llum o d’esperit.

És una pols amarga i grisa

que s’endurà el vent de la nit.

Vine a impregnar-la del teu hàlit,

Vespre, rei dels perfums serens!

Crema-hi, encara, amb un bes pàl·lid,

un impalpable àtom d’encens

que ungeixi la trèmula conca

i la cendra a punt de volar,

mentre el foc que mai no s’estronca

incinera ja per demà.

11 novembre 1942


Quant a mariadolors

Darrerament veig que em defineixen com a activista social i cultural. Mantinc la  inquietud motor de la meva vida, la de transformar la realitat per fer-la millor (més justa, més humana, per a tothom...) sinó que he canalitzat aquest afany revolucionari per discretes vies no violentes, de creació d\\\'estat d\\\'opinió, i en àmbits de mitja abast. Diuen que combino amb encert la força i la calidesa, i crec que això és perquè capto el sentit poètic de la vida i perquè crec molt en les relaciona humanes basades en la confiança i el respecte. El lema denunciar i construir dels setanta segueix vigent en el meu tarannà, i intento aplicar-lo a tots els àmbits i a totes les circumstàncies de cada etapa de la meva vida. 
Aquesta entrada ha esta publicada en les paraules triades. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

9 respostes a màrius torres, al vespre

  1. xavi diu:

    De la font a la mar, la nostra patria antiga… Marius Torres sempre m’ha conmugut. Poeta d’una gran sensibilitat, de salut fragil i cor immens. La seva vida, no per curta, deixa de ser un regal per a tots nosaltres. Tots tenim la nostra Mahalta…

  2. francesc diu:

    Corren les nostres ànimes, com dos rius
    paral.lels!…. Un poema commovedor. Màtrius Torres, un poeta que va
    saber enfrontar-se serenament a la mort en plena joventtut i ho va
    reflectir en uns poemes preciosos.

  3. V diu:

    No sempre cal recuperar allò que no hem acabat de perdre mai. Però de tant en tant, una festassa com la d’ahir és motiu d’alegria. I què millor que celebrar el centenari del naixement d’un bon poeta nostre?

    Gràcies per afegir-te a l’homenatge! 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*