un cd exemplar
N’estic contenta, i tant! Divendres passat, quan m’acomiadava dels companys de feina, el vaig fer servir de regal, i vaig explotar el seu simbolisme. (segueix)
Simbolisme que dóna per molt:
– D’una banda pel gènere en si: el Gospel és un gènere que més enllà dels seus orígens i significat espiritual i social – ja prou fusional i intercultural – és en l’actualitat cantat per persones de molt diverses creences i conviccions, i no genera rebuig per aquest motiu. S’accepta pel seu valor artístic i fins i tot històric, i les seves lletres amb clares al·lusions a creences religioses no són rebutjades ni pels cantaires ni pel públic, per divers i agnòstic que sigui. Ni tampoc hi ha cap pretensió per part de ningú de convertir-ho en un acte religiós, malgrat algunes actuacions es facin en recintes o actes que ho siguin.
Em sembla un exercici de respecte i tolerància (en el bon sentit de la paraula) ben lluny d’aquell laïcisme – o fonamentalisme – portat a l’extrem, que ha arribat a voler esborrar qualsevol petjada religiosa en la nostra expressió cultural, perseguint i reconvertint fins i tot les lletres de poemes i cançons de Nadal, per posar un exemple. El Gospel en sí, i la composició de la nostra coral en concret, Gospel Sentits, on hi conviu gent ben diversa des del punt de vista de conviccions ideològqiues, em sembla un bon símbol: perquè m’acomiado d’una feina on la convivència en la diversitat i la construcció de la cohesió superant qualsevol etnocentrisme o esment de racisme, són eixos fonamentals.
– Seguint per la ja clàssica metàfora de la coral com a una societat cooperativa, on és imprescindible la diversitat per sumar un conjunt harmònic, basat en la compenetració, l’aportació plural, la sinergia que aconsegueix un resultat molt superior a la simple suma de les parts… paraules que fem servir molt a la feina, des d’on s’impulsa la política educativa basada en el treball i l’aprenentatge en xarxa, els Plans educatius d’entorn…
– Afegint-hi l’aspecte dels reptes agosarats: l’atreviment d’una coral amateur gravant un CD gairebé professional; professional en tots els sentits: des del contingut a la forma com s’ha gravat, al disseny gràfic de l’estoig… La importància de distingir entre la professionalitat com a valor i qualitat (fer les coses bé, amb rigor i etica professional) de la professionalitat com a dedicació laboral, i la importància de comptar amb ambdues aportacions. Aquest també és un terreny molt trillat a la feina. Gospel Sentits no és una coral professional perquè per als seus components cantar no és la principal ocupació ni està remunerat (a banda del director i els músics, només faltaria!), però això no priva que es proposi millorar i aconseguir resultats de qualitat, amb rigor “quasi” professional. Sense perdre mai l’esperit amateur (cantem perquè volem, perquè ens ho passem bé), que no està renyit en fer un producte de qualitat. Ni amb proposar-se reptes elevats. En aquesta feina que ara deixo, que compenetra l’educació formal, la no formal i la informal, que posa en valor el treball conjunt entre agents educatius de tots els àmbits, la professionalitat no és només patrimoni dels agents remunerats, sinó que és comptant també amb els agents voluntaris, amb la important xarxa social que funciona a base de compromís cívic, és comptant amb la complementarietat de tot plegat que s’aconsegueix la riquesa d’un entorn que pot oferir coherència i continuïtat educatives…
– I continuant per aspectes més personals: jo mateixa, sense nocions de solfeig, amb l’experiència de cant coral molt rovellada i amb una veu marcada per la lesió congènita a les cordes vocals, formo part d’aquest conjunt i fins i tot he participat a la gravació, en la meva mesura. Un detall que m’agrada fer servir d’exemple, quan a la feina parlem d’INCLUSIÓ: el meu primer temps a la coral l’he passat a la corda de TENORS. Si no m’haguessin donat aquesta oportunitat mai hauria pogut cantar, perquè d’entrada no podia fer-ho amb cap corda femenina (impossible arribar a l’octava que tocava). La flexibilitat de la direcció i l’acollida i metratge dels companys m’ha permès no només formar-ne part i tenir-hi el meu paper, sinó, a més, progressar. És una clara mostra de com les diferents capacitats poden convertirse en discapacitats invalidants o en oportunitats. Segons el context!
– I acabant amb un apunt estrictament musical: el tipus de Gospel que s’hi pot escoltar és ric pel contingut de les lletres, en el clàssic sentit d’aquest gènere, però amb elements innovadors, tant per l’acompanyament instrumental com pel ritme, els jocs de veus… un exemple de com es pot innovar sobre matèria d’arrel tradicional, per arribar a un públic més ampli.
En fi, que el CD m’ha servit de regal simbòlic. Però sobretot ha estat un regal que ha agradat molt a totes i tots els que fins ara l’han escoltat. Felicitacions compartides, i gràcies!