frederic
La presència i el pes del nom Frederic a la nostra família i la tradició de celebrar els sants al llarg dels anys, ha aconseguit esmorteir força, dins el cercle privat, la connotació negativa que porta implícita la data del 18 de juliol.
Avui escolto, a més, que aquesta data quedarà remarcada per sempre més com a dia de Nelson Mandela. Frederic vol dir missatger, portador, princep de la pau, i en aquest cas la coincidència sembla significativa (segueix)
No en conec gaires
de Frederics. Però a casa – família extensa – n’hi ha hagut quatre. I ara només queda el meu
germà gran, i em començo a lamentar de no haver seguit el costum de
perpetuar noms de nissaga. Fa uns anys, quan una sotragada en la seva salut ens va fer pensar erròniament que encaràvem la darrera etapa – i ens vam adonar de totes totes que no estàvem preparats per a aquesta pèrdua – , vaig escriure sobre el significat del seu nom en el bloc dedicat a l’Oriol. L’Oriol és un adolescent
badaloní del meu entorn que morí prematurament, i en l’acompanyament al
dol, la seva mare – que ens convidava a participar en el llibre que li dedicàven – em va dir que havien estat a punt de posar-li de nom
Frederic. Hi ha moments en que aquest tipus de coincidències es dibuixen carregades de trascendències, i el meu escri dedicat a l’Oriol les va voler remarcar.
Avui, inevitablement, en sentir que ara la data – de funest record per a les víctimes de la Guerra Civil espanyola – es dedicarà a Nelson Mandela,
m’ha vingut al cap l’expressió “príncep de la pau”, l’escrit al web de
l’Oriol, la salut del meu germà… i se m’han activat les ganes d’escriure sobre ell i aquestes coincidènciesl. Sobretot sobre aquest simbolisme del seu nom com a missatger i portador… tots som portadors de moltes coses, però ell especialment, des de la seva vida que per a alguns és jutjada com a “inútil”…
I sobre el missatge simbòlic que aporta la casual coincidència de dates: que un dia tan marcat per una Guerra Civil provocada per un dictador, que acabà amb la imposició de la seva cruenta Dictadura a casa nostra, es dediqui a nivell internacional a un home que ha estat capaç de bastir una pau perdurable sobre ferides immenses, una pau impensable a Sudàfrica… (interessant aquest apunt sobre INVICTUS i els enllaços que suggereix per apropar-nos a la figura de Mandela)
Finalment he consumit l’apunt passant-hi
només de puntetes.
La fotografia m’agrada especialment, i aprofito per recuperar l’enllaç al bloc de l’Oriol, que feia força temps que no visitava.
Mencanta com estimes el Frederic, m’encanta veure la tendresa dels teus ulls en mirar-lo, jo de petita no entenia que li pasava, i la mariona m’ho explicava, però edn prou feines entenia el que em passava a mi. té una magia espacial, i no ho creeuras pèro aquets escrits fa que el coneguem i l’estimem tot i que no el coneixem, M’encanta el teu bloc, la sensilleza que mostres amb éll i la pasió de cada un dels teus articles. el diaa del teu aniversari era joia veure com n’estaves de contenta, i sorpresa i espentada per els garrotins que no t’esparaves, admiro els teus fills per com t’estimen, clar, a la mariona l’admiro per moltes mes coses. no deixis mai de ser com ets, ni d’escriure aquets articles que fan possar la pell de gallina.
El nom de Frederic també és de pes a la nostra família….l’avi, el meu germà i un cosí. M’agrada que el nefast per a nosaltres 18 de juliol es dediqui a nivell internacional a un gran home com és Nelson Mandela. Oblidem les conotacions franquistes i a partir d’ara retrem homenatge a Nelson Mandela!
D’aquestes mides pressupuestàries -en el seu conjunt- que jo sapiga no hi ha cap representant parlamentari que en parli. Hi han membres de forçes d’esquerra (em ve al cap en Joan Herrera, d’ICV) que confonen al personal dient “austeritat” quan es refereixen a una cosa diferent (“robatori”). Utilitzar termes incorrectes / falsos (o mitges veritats demagògiques, com molts cops fa l’Arcadi Oliveres) al transmetre un missatge, és fer un flac favor a la democràcia i a la ciutadania.
Toko Mainan Surabaya