miozz mirades

un bloc de maceració lenta (el bloc de la Dolors )

improvisar: el plaer, motivació d’ús lingüístic

Fa un parell d’anys, en un seminari de formació de tècnics de normalització lingüística al País Basc, on amb un company de feina vam tenir l’oportunitat de presentar i discutir  algunes de les línies de treball del Departament d’Educació incloses al Pla per la llengua i la cohesió social, es va abordar  – sense aprofundir-hi – un dels aspectes clau que mobilitzen el comportament dels joves: el plaer. El comportament de joves i també d’adults, sens dubte, però amb especial incidència entre els joves que són, a més,  els qui marquen tendència de futur en la supervivència i expansió d’una llengua. (segueix)

Quan vaig conèixer el món del cant improvisat, el que més em va cridar l’atenció va ser aquest aspecte lúdic real que connecta amb persones de moltes edats, però que atrau i “enganxa” també – i especialment – a públic jove, perquè respon a una necessitat relacionada amb el passar-ho bé i comunicar en temps real, immediat, i perquè dóna joc per expressar-se en clau irònica, per fer jocs de paraules i per practicar habilitats senzilles que es presenten, d’entrada, com un repte.

En l’objectiu de normalitzar de debò la nostra llengua encara minoritzada, i de trobar estratègies que convidin als joves que no tenen la llengua catalana com a pròpia a fer-se-la seva, a usar-la amb normalitat i a gaudir fent-ho, crec que aquesta activitat té futur perquè ja comença a formar part del món real – encara que restringit – propi dels joves catalanoparlants, perquè no s’inscriu ni en el convenciment moral ni en la pressió; perquè no entra en competència directa amb “el mateix però fet amb una altra llengua”(1); i perquè és divertit de debò; 

(1)Això amb un matís, que enllaçaria amb tot el que ja he dit fins ara sobre el RAP, en el món del HIP HOP.

Sigui per l’acomplexament i condicionament psicològic que patim com a víctimes de maltractament tal com ho explica Ferran Suay, sigui pels àmbits d’ús arrabassats els darrers segles per l’imperialisme lingüístic castellà i rematats pel franquisme, sigui per les nul·les oportunitats de sentir la llengua com a pròpia que van tenir moltes famílies d’immigrants espanyols arribats durant la dictadura, sigui per la no normalització de la llengua en àmbits d’oci i consum, o sigui pel que sigui, el cas és que a milers de ciutadans nascuts a Catalunya o arribats de fora, la llengua catalana apresa a l’escola no els sedueix com a llengua de relació ni com a llengua d’ús social. I que per a molts joves que sí que la tenen com a llengua pròpia, en molts àmbits d’ús espontani i de consum cultural passen al castellà per deferència a la llengua dominant,o/i per falta d’hàbit.

No es tracta de creure en miracles, ni de pensar que el cant improvisat arreglarà les mancances, però en tot cas sí que caldria fer adonar a la Secretaria de Política Lingüística que el camí és ben bé aquest: promoure usos lligats al plaer, a l’espontanietat i als hàbits d’oci dels joves, cosa que fins ara no han sabut (o volgut) veure: per què no existeix un “singstar” en català si el karaoke és una activitat recurrent en milers de vetllades juvenils?; per què no es promou el gèner del monòleg català, tenint com tenim grans referents i essent com és, actualment, un gènere que mobilitza multituds i exclou totalment la llengua catalana? per què hi ha tants pocs llibres en català de temàtiques vitals per als joves, com ho és el sexe, per posar un exemple?

Tot això ha vingut a tomb, perquè he portat aquest llibre a casa, i la meva filla i el seu xicot quan l’han vist s’han motivat a explicar-me la impressionant vetllada que van viure en la darrera sortida d’esplai en què van introduir el cant improvisat, i la resposta va ser espectacular. Els  “munis” no són experts en la matèria, però són joves i els va enamorar aquesta tècnica, tot just entrar-hi en contacte breument fa quinze dies, en un sopar informal que vam fer a casa per fer conèixer la glosa a gent de Badalona.

Com diu l’Albert Casals, això té un gran potencial!

(Us convido a passejar per la resta d’apunts sobre aquest tema que tinc escampats pel bloc, aquest índex us hi pot ajudar: improvisat al bloc (o un bloc que imporvisa?)


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.