improvisada, una cançó que es reinventa i torna

Quan fa sis o set anys en Gustinet ens convidava a la Trobada de Cantadors d’Espolla no podíem ni sospitar que estàvem a punt d’obrir la porta a un univers fascinant que acabaria dibuixant nous traços  als nostres dies. Tenim el temps que tenim i prou, com diu el poeta, el que ens ha tocat viure, i són tantes les portes obertes i tantes les que queden per obrir que sovint, – i especialment en aquesta etapa de la vida en què de sobte perceps que el temps comença a restar-,  encetar afeccions noves té el seu punt d’atreviment. I això és el que ens ha passat amb la cançó improvisada, la glosa. Coneixíem Espolla per la Fira de l’oli i el celler de vi, per les anades a Can Gustinet  i per la moguda Salvem l’Albera. Però d’ençà que hem conegut el combat per entronitzar el rei de les nyacres Espolla és el nostre referent, indispensable, alhora de parlar d’aquest ressorgiment de la  tradició de la cançó improvisada. (continua)

 


Perquè d’això és del que es tracta, d’un renaixement, com bé es publica  Zarpika, el dominical del diari Gara (Glosadores Catalanes).), i com comenta na Catalina a l’entrevista publicada avui al diari de Sabadell amb motiu de la celebració d’una Jornada de Lliga Catalana de Cant Improvisat a Sant Llorenç Savall, en el marc de la vintena edició  d’ Ordint la Trama que se celebra avui. Es tracta d’un ressorgiment sorprenentment impulsat per gent Jove. Perquè amb la cançó improvisada ha passat com amb la quaresma, tal com us comentava a referents culturals, el mes passat, i és que necessitem cercar referents de fora per explicar costums nostres – que són trets universals – dels què hem perdut el fil generacional; diem, sí això de la cançó improvisada és…saps com el hip hop o el rap? Però resulta que nosaltres tenim les nyacres, els garrotins, la glosa menorquina, les corrandes, el cant d’estil,…  i això s’està recuperant arreu, amb força i molta alegria. Avui mateix se celebra a Massalfassar (l’Horta), la XIII edició del Cant al Ras, i fa poc vam gaudir del combat de Corrandes de Santa Pau. I per qui ho vulgui conèixer una mica més, recomano el Manual de Glosa  de  Cor de Carxofa, per cert, la web de referència on podeu trobar al dia el pols d’aquesta moguda.

Per acabar, i com a reflex d’aquesta vitalitat, només cal veure l’èxit que té la corranda de la parella estable, dels Manel, especialment en la seva versió popular en què el públic puja a l’escenari… pujar a l’escenari si, dimarts,  quan tornava satisfeta i engrescada de Sants, de “l’assaig” de la colla del Pla de Barcelona, manllevant hores a l’atapeïda agenda setmanal, pensava en què “amb l’excusa de la glosa/m’he tornat pocavergonya/ i ja pujo a l’escenari/ disposada a fer conya”, jo, que més aviat  tinc poc sentit de l’humor, ja ho veus, mai és tard per obrir noves portes fins i tot internes!

 
(Us convido a passejar per la resta d’apunts sobre aquest tema que tinc escampats pel bloc, aquest índex us hi pot ajudar: improvisat al bloc (o un bloc que imporvisa?)

 

 

Quant a mariadolors

Darrerament veig que em defineixen com a activista social i cultural. Mantinc la  inquietud motor de la meva vida, la de transformar la realitat per fer-la millor (més justa, més humana, per a tothom...) sinó que he canalitzat aquest afany revolucionari per discretes vies no violentes, de creació d\\\'estat d\\\'opinió, i en àmbits de mitja abast. Diuen que combino amb encert la força i la calidesa, i crec que això és perquè capto el sentit poètic de la vida i perquè crec molt en les relaciona humanes basades en la confiança i el respecte. El lema denunciar i construir dels setanta segueix vigent en el meu tarannà, i intento aplicar-lo a tots els àmbits i a totes les circumstàncies de cada etapa de la meva vida. 
Aquesta entrada ha esta publicada en glosa que glosaràs. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a improvisada, una cançó que es reinventa i torna

  1. Albert Casals diu:

    Felicitats pel bloc! Està molt bé!
    Sobre l’article de cant ( o cançó) improvisada és interessant l’enllaç que en fas amb les corrandes de la parella estable… sorgeix d’un mateix anhel i una mateixa necessitat: la participació comunitària, la creació feta a l’instant, el concert sempre diferent i sempre intens, el cant com a element cultural i vivencial de primer ordre,…
    Salut i glosa!

Respon a Albert Casals Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*