de vegades ens en sortim

 Quant més els escolto més m’agraden. Les seves melodies i les seves lletres em gronxen càlidament per despertar-me a la lucidesa. Amb poques paraules dibuixen un univers conceptualment complex, vestit de senzillesa. Cada cop que els escolto descobreixo una nova combinació d’acords i paraules que fan diana, i penso si no són, en certa manera, mags de la paraula. Espero que aquest cel que s’ha anat espessint al llarg de la tarda retingui la pluja i ens deixi gaudir d’aquest vespre especial reservat a l’agenda des de fa setmanes. Hi ha qui diu que el disc és tan bo que el directe no pot superar-lo. (continua)

Potser musicalment no, però jo no em vull perdre l’efecte sinergètic de la complicitat de la massa, ni l’atmosfera que creen ells i nosaltres, deixats endur per aquest llenguatge discretament vibrant que toca per dins i connecta amb vivències pròpies, sovint no parlades. Em fa gràcia descobrir l’atracció que generen entre públic de generacions ben diverses, i constatar la riquesa de la seva aportació al panorama creatiu de la música catalana – i en català – que, tot s’ha de dir, ha superat amplament el llindar de la música de supervivència. Les lleis del mercat dominat per l’imperialisme estatal no ajuden a fer aflorar amb normalitat la música catalana, qualitativament competitiva cada vegada en més amplitud de registres.

Des d’aquí faig arribar a qui correspongui (de l’ajuntament de Badalona) el meu agraïment per l’encert del programa: fer-los venir a Badalona, al cor de les festes de maig ha estat un regal impagable. Avui, a recer de la Plaça Font i Cussó, damunt el decumanus maximus i els edificis de tavernae i insulae ens deixarem endur per les cançons de Manel, tot pensant que sí, que potser sí que de vegades ens en sortim.

Quant a mariadolors

Darrerament veig que em defineixen com a activista social i cultural. Mantinc la  inquietud motor de la meva vida, la de transformar la realitat per fer-la millor (més justa, més humana, per a tothom...) sinó que he canalitzat aquest afany revolucionari per discretes vies no violentes, de creació d\\\'estat d\\\'opinió, i en àmbits de mitja abast. Diuen que combino amb encert la força i la calidesa, i crec que això és perquè capto el sentit poètic de la vida i perquè crec molt en les relaciona humanes basades en la confiança i el respecte. El lema denunciar i construir dels setanta segueix vigent en el meu tarannà, i intento aplicar-lo a tots els àmbits i a totes les circumstàncies de cada etapa de la meva vida. 
Aquesta entrada ha esta publicada en àlbum de moments suggerents. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*