Avui m’he tornat a deixar abduir per l’ombra de Roca i Pi, si bé no pas per la del personatge, sinó per la de la vitalitat associativa que ha dinamitzat, al llarg de la història badalonina, el control sobre el seu llegat.
Com a personatge, sempre he sentit a dir que malgrat ser conegut per la seva generositat amb els més pobres de Badalona, és, en realitat, sinistre: va fer la seva gran fortuna amb les activitats pròpies i habituals de l’època, il·lícites (comerç d’esclaus, etc) i després, suposo que per netejar la seva consciència, va fer grans obres benèfiques a favor dels pobres… potser és una història d’arrepentiment, no sóc ningú per jutjar, però és una història incòmode.
(segueix)
Incòmode i que no es remena: al senyor li tenim dedicat un bon monument, una plaça, i el seu Llegat beneficia la política social de la ciutat…Segurament no es remena ni qüestiona perquè en realitat aquest és un sistema vigent i acceptat en l’actualitat, més o menys és el mateix sistema que apliquen les grans entitats finaçeres: obtenen els seus guanys especulant , invertint en armament i escanyant als treballadors, i després dediquen una part dels guanys a fer bones obres…
Però avui, com he dit, no m’he arraulit a l’ombra del personatge en si, sinó a la del control popular sobre l’administració del seu Llegat. I tot per una pregunta del Joc de Badalona…
El 21 de febrer de 1981 J.Tafunell escrivia a la pàgina 13 de la REVISTA DE BADALONA (ho podeu trobar a la Hemeroteca de la Biblioteca, Volum I de l’any 1981),un dels seus molts articles dedicats al Llegat Roca i Pi, i l’acabava mencionant els fets dels anys 80 del segle XIX i proclamant : “Badalonins, potser també l’any 1981 haurem de manifestar-nos perquè el Llegat Roca i Pi sigui en tota la seva plenitud pels vells pobres de la nostra ciutat” Aquesta certa correlació de dates, a un segle de distància, em va cridar l’atenció. Com bé es resumeix a la pàgina 52 de la “Història gràfica de Badalona” 1880 – 1939, Volum I, editada el 1987, “L’administració del llegat es convertirà a partir d’aquest moment (parla del 1886) i fins als nostres dies en una controvèrsia ciutadana constant”, és a dir que l’activitat ciutadana envers aquest llegat no és exclusiva de la dècada dels 80, (“controvèrsia constant”) però és present els dos segles (tant al segle XIX com al XX) i, si bé el petit paràgraf no ens diu res del moment associatiu clau dels 80 en el control popular del llegat, en realitat, ens dóna una bona pista per respondre correctament la pregunta, marcant que es fa referència als segles XIX i XX.
La majoria de documentació sobre aquest tema – fascinant – és de l’era predigital i no es troba a l’abast d’un clic. Per endinsar-se en l’esperit de la història cal remenar els llibres, els quaderns del CARRER DELS ARBRES i les enquadernacions de la REVISTA DE BADALONA.
Palpar paper vell de lletra menuda, i deixar aturar el temps. Les fotografies, escasses i en blanc i negre, transporten a un escenari aparentment llunyà…però en realitat molt proper!
Es pot llegir l’excel·lent article de Jacint Dunyó i Clarà, “El cooperativisme i el llegat Roca i Pi”, que pertany a la col·lecció “Carrer dels arbres” editada pel Museu Minicipal de Badalona. El recomano. L’article explica amb tot detall les tensions pel destí de les rendes del Llegat Roca i Pi entre els administradors i els qui reclamaven els comptes públics i transparents, (cooperatives de treballadors i poble en general). És un document apassionant en què escenaris quotidians actuals (com el teatre Zorrilla) prenen un protagonisme viu (va ser seu de les multitudinàries assemblees i reunions) i ens parlen d’una vitalitat associativa popular molt potent.
Alguns dels fets que s’expliquen en aquest article respecte a les exigències de control sobre el destí del llegat, es poden trobar documentats, també, a l’hemeroteca digital de la Vanguardia. Tots els fets relatats en aquest article passen entre 1880 i 1886, si bé es cita un article local de 1879 es comencen a fer notar indicis del malestar popular i de l’organització que vindria després. Després de llegir el treball de Dunyó o les referències de La Vanguardia es podria estar temptat d’escollir com a resposta que és cert que a la dècada dels 80 del XIX, la societat civil es va fer sentir i molt, sempre liderada per les cooperatives obreres. Però i l’altra opció?
Curiosament també al segle XX el procés és semblant. Hi ha un primer fet el 1978, quan des de la Taula de Sanitat s’impulsa una gestió alternativa a la dels patrons, (aquest fet es troba documentat a La Vanguardia), que dóna pas a la que seria una dècada (80) molt moguda, on la força del moviment associatiu que ho lidera s’aglutina a l’entorn de l’Assemblea Pro Llegat Roca i Pi. Aquesta va ser constituïda a finals de febrer de l’any 1981, per una quinzena d’entitats, tal com recull la REVISTA DE BADALONA del 25 de febrer de 1981 a la pàgina 3 (veure document adjunt) i a la portada. Si teniu temps de passejar pels fulls atapeïts d’aquesta enyorada revista, trobareu infinitat de rastres de la pol·lèmica: des de l’article de la Jove Cambra publicat el dia 1 de novembre de 1980, pàgina 13, fins al de J. Tafunell publicat el 3 d’abril de 1982, pàgina 9 “ L’afer Roca i Pi, el Patronat i la meva serenor”, entremig hi ha molts d’altres articles i notícies, portades, editorials… I la cosa continua a mida que pugen els 80… Si només disposèssim d’aquesta informació seria fàcil caure en l’error de contestar que la reclamació popular de transperència va ser a la dècada dels 80 del segle XX i liderada per l’Assemblea Pro Llegat Roca i Pi. Perquè és cert, com ho és l’altra… així que no hi ha dubte de quina és en realitat l’única resposta correcta: la que diu que ens referim a la dècada dels 80 d’ambdós segles…
Jo no puc jugar com a concursant al Joc de Badalona, perquè hi aporto preguntes, i no puc jugar-hi, almenys oficialment. Una altra cosa és deixar-se atrapar per la força del joc, pel repte de trobar les respostes. És una autèntica abducció que recomano a tothom!!!!
