miozz mirades

un bloc de maceració lenta (el bloc de la Dolors )

30 de gener, tornem-hi amb el bloc!

cie postalEncetat el 2016 recupero el meu hàbit d’escriure al bloc. Coses per dir en tinc moltes. Temps no tant, però l’aniré trobant. Més enllà dels límits i la immediatesa de les xarxes, trobo a faltar aquest espai serè de maceració lenta per comunicar-me amb més profunditat amb totes vosaltres, les persones que em seguiu, les que em llegiu o em llegíeu…I amb mi mateixa.
Perquè escriure ajuda a endreçar el pensament. I ho trobo a faltar. Molt. Ara ja ni tan sols surt l’article al TOT, cert, de sobte aquell espai regular, de tants anys de compartir l’opinió, ha cessat. És lògic.

No m’he plantejat tancar el bloc i fer-ne un de nou. Tindria sentit, potser, perquè estic en una nova etapa. Però sovint rellegeixo els apunts antics, i alguns són tan vigents! I em segueixen explicant moltes coses. No, el mantindré. El mateix, amb el mateix nom, perquè jo sóc la mateixa. La Dolors de sempre.

I avui és un bon dia per fer-ho. 30 de gener. És el Dia Escolar de la No-Violència i la Pau (DENIP), un dia rellevant en la meva trajectòria i en la meva tasca com a mestra. Què se’n deu haver fet del meu Moodle del DENIP? S’omplia a vessar de comentaris de cançons, poemes, literatura, teatre, cinema o arts plàstiques contra la guerra i a favor de la pau. Moltes persones adultes que opinen a la lleugera sobre els valors de les persones joves quedarien sorpreses de la maduresa en moltes de les reflexions. Jo, per encetar l’activitat i presentar-la els passava La cançó del soldadet dels Manel. És una cançó que commou, sobretot amb les imatges del muntatge.

Trobo a faltar aquest contacte directe i tan vital amb les noies i els nois que creixen, descobreixen, maduren. Acompanyar-los en aquest procés és una de les professions més reconfortants que conec. També es pateix i es treballa molt i molt i molt, però m’agrada. M’agrada ser mestra! I d’adolescents! Doncs sí, per dura que sigui, sovint, la gestió diària… Ara estaríem amb això del DENIP i ja hauríem consensuat i autogestionat la decoració de l’aula, que s’apropa Carnestoles…Consens i autogestió, no us podeu imaginar en quina mesura m’és útil i molt, en la meva responsabilitat actual, l’eprenentage en gestió d’interessos i desacords amb adolescents.

I avui que és DENIP jo hauria aprofitat per enllaçar amb un altre Fòrum del Moodle, el de notícies d’actualitat, una altra de les tasques que m’apassionava, connectar-los amb la realitat del món i estimular-los a desvetllar l’nàlisi i l’esperit crític, a saber expressar opinió, fos quina fos, i a saber escoltar la dels altres. I debatre, amb respecte, argumentar, contra argumentar, argumentar! Pensar per si mateixos, sense sectarismes ni demagògia. Aquesta és una bona vacuna contra els totalitarismes i el populisme.  Avui l’estrella hauria estat, segur, l’acció #CIEmaimes. Hauria estat, segur, un debat molt i molt ric. Un debat d’aquells que cal moderar amb intel·ligència, amb valentia, amb mestratge.

M’ha semblat rellevant que l’acció #CIEmaimes s’hagi fet el mateix 30 de gener marcat amb el valor afegit de ser el DENIP. Perquè necessitem que el pensar globalment i actuar localment es concreti en posicionaments clars sobre la nostra realitat territorial. I el dolor i empatia que ens genera l’insuportable crisi dels refugiats a la Mediterrània – que sens dubte harà marcat la majoria de celebracions a les escoles –  s’ha de projectar sobre el que tenim al nostre carrer, a la nostra ciutat, al nostre país.

El tancament dels CIE és una reivindicació imprescindible. El del CIE de la Zona Franca de Barcelona un deure inajornable. Perquè ens cal construir un país que acaroni les persones que fugen de casa seva buscant un present digne; i dir no a un Estat que tanca els immigrants en centres d’internament’.

Sí, una bona data avui per tornar a activar el bloc. Ens hi anirem trobant!

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

  1. Ben tornada!!

    agraït de tornar a llegir-te al bloc

    M’ha agradat el vincle de la jornada del Dia Escolar de La No-Violència i La Pau amb el no als CIES. De vegades costa fer entendre els vincles entre les misèries i renúncies del dia a dia amb els ideals i grans línies mestres(*). Ens deixem ofegar per pragmatisme mal entès, possibilisme fugisser, justificador de l’injustificable.

    benvinguda i una forta abraçada

    (*) les línies mestres les aprenem amb l’ajut dels mestres! Malgrat no ser la etimologia correcta ho trobo encertat.

    Yon

Respon a rginer Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.