El Punt Glocal
Bloc no oficial per a lectors i simpatitzants del diari EL PUNT
31 d'octubre de 2008
Sense categoria
5 comentaris
Som ambiciosos?
Quan
escrivim aquest blog comunitari dedicat a un diari que farà
trenta anys i que està estudiant canvis pel futur se’ns suposa
certa ambició d’aconseguir tenir aquell diari ideal que ens
satisfagui de dalt a baix però… la gent que n’hauria de
prendre nota… ho són també? Volen aconseguir el
millor diari del planeta o només assolir un públic
fidel i convençut prèviament? Volen convertir-se en
referència o només en material de consulta? Volen
créixer a tota costa o en base a uns estàndards de
qualitat? Volen innovar o només aplicar esquemes que han
funcionat abans (però que ningú assegura que funcionin
en un futur)? Estan disposats a prendre decisions difícils?
Aquesta pregunta serià bò que la repsonguessin els
resposables del diari no aquí ni en públic… però
sí amb fets i en el curt termini, ja que el temps avança
i, com diu en Guillem Carbonell en el primer comentari d’aquest post o en Mark Andreesen (Netscape) en aquesta entrevista, o en Juan Varela a aquest post, la premsa en paper té
només una sortida si no s’adapta.
escrivim aquest blog comunitari dedicat a un diari que farà
trenta anys i que està estudiant canvis pel futur se’ns suposa
certa ambició d’aconseguir tenir aquell diari ideal que ens
satisfagui de dalt a baix però… la gent que n’hauria de
prendre nota… ho són també? Volen aconseguir el
millor diari del planeta o només assolir un públic
fidel i convençut prèviament? Volen convertir-se en
referència o només en material de consulta? Volen
créixer a tota costa o en base a uns estàndards de
qualitat? Volen innovar o només aplicar esquemes que han
funcionat abans (però que ningú assegura que funcionin
en un futur)? Estan disposats a prendre decisions difícils?
Aquesta pregunta serià bò que la repsonguessin els
resposables del diari no aquí ni en públic… però
sí amb fets i en el curt termini, ja que el temps avança
i, com diu en Guillem Carbonell en el primer comentari d’aquest post o en Mark Andreesen (Netscape) en aquesta entrevista, o en Juan Varela a aquest post, la premsa en paper té
només una sortida si no s’adapta.
Signat: Oriol
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Espero que hi arribem a veure a situació i tal com dius es tingui la clarivisència d’actuar a temps. Aquests cop tinc el dia possitiu.
No se pas si heu llegit aquests estudi, te tres anys, ara crec que te dades interesants;
http://www.cem.itesm.mx/dacs/publicaciones/logos/mundo/2005/agosto.html
Primer, l’Avui fa un ERO i acomiadarà 40 periodistes, tindrà res a veure la dimisió de Bosch? Segon, El Periodico abans de final d’any farà un ERO que comportarà l’acomiadament de 30 a 60 persones i aixó comportarà el tancament de varis suplements. Tercer, La Vanguardia si pot no farà l’ERO i ho dissimularà prejubilant a uns 30 periodistes majors de 56 anys.
Aquí podem veure la manca de coneixements religiosos dels que comanden els diaris. Com no en saben d’Història Sagrada, no en saben res d’un faraó que va tenir un somni sobre set vaques grasses i set vaques magres i que un tal Josep li va solucionar.
Solucions hi havien, peró com som un país de tants caps tants barrets, a patir EROs