MARCÚS

Tribuna
Catalana publicava ahir una crònica sobre l’evolució del Grup Comit
(Coordinadora de Mitjans), dins del qual hi ha entre altres EL PUNT i Vilaweb.
I, ho feia a propòsit de la possibilitat d’implantació d’EL PUNT a Lleida, a més
de recordar el canvi de mans que va patir el Regió 7.

Un
últim adéu per al Comit

L’anunci
d’El Punt segons el qual aviat encetarà una edició a les comarques de Lleida
mereix més interpretació que la mera constatació de l’expansió d’aquest diari.
Com a mínim, caldria considerar-ho l’últim clau que segella el taüt d’una
iniciativa que avui ningú no reivindica, però que, temps era temps, havia de
ser la gran articuladora de la premsa de proximitat en català. Parlem de Comit
(Coordinadora de Mitjans), fundada per les editores del Diari d’Andorra, Diari
de Balears, El 9 Nou, El 3 de Vuit, El Punt, L’Hora del Garraf, Regió 7, Segre
i Vilaweb. Corria l’any 2001 i la nota de premsa s’enorgullia de presentar-se
com a “el primer grup de la premsa en català del país i el tercer en
informació general de Catalunya quant a nombre de lectors”.

Ben aviat, però,
les asimetries i diferències d’interessos entre els socis van bloquejar les
propostes més agosarades, tot i els evidents èxits, especialment en la
distribució conjunta de publicacions com El 9 Esportiu, Presència o Dossier
Econòmic. Però no era fàcil conjugar els interessos i afinitats dels dos socis
principals, Punt i Segre, encapçalats per Joan Vall Clara i Joan Cal,
respectivament.

El primer dels
trets mortals -tot i que el descontentament ja venia d’abans- va ser la venda
de Regió 7 a
Premsa Ibèrica. El trencaclosques perdia la seva peça central i es feia molt
més difícil articular un eix d’editores genuïnament catalanes que controlessin
l’àmbit local. I això que El Punt havia llençat una oferta sobre el diari (i
rotativa) de Manresa no excessivament allunyada de la que finalment es va endur
el gat a l’aigua. A partir d’aleshores, la marca Comit ha dormit el son dels
justos i ha quedat desactivada de facte. La certificació, com explicàvem, és
l’anunci d’El Punt d’aterrar a Lleida -ho explicava Ferrran Espada en aquest
mitjà-, cosa que viola el pacte de no agressió territorial que subscrivien els
socis fundadors de la
Coordinadora de Mitjans.

Conclusió: el país
ha perdut una oportunitat d’or per vertebrar l’espai català de comunicació en el
seu àmbit de proximitat. Evidentment, les empreses són lliures de fer el que
considerin, dins de la lògica llibertat d’iniciativa privada, però els reptes a
mig termini per al sector passen per la concentració, més que no per la
fragmentació. I, ja se sap, que al final sempre acaben concentrant els mateixos
grups, no precisament sensibles als interessos catalans.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!