Devia ser una instal·lació
Potser el que he trobat més suggerent al Saló del Llibre ha estat l’insòlit estand del Ministeri de Cultura espanyol.
[…]
Si hi heu anat, el deveu haver trobat entrant al pavelló a mà esquerra, no gaire endins, en una cantonada visible. Una taula i algunes cadires aixoplugaven un parell de senyoretes avorrides. Darrere seu, diversos pòsters al·lusius a campanyes o organismes depenents del ministeri penjaven de les lleixes blanques que cobrien les parets. A les lleixes, no-res.
No-res, sí, el buit més absolut. No semblava que ja pleguessin i n’haguessin retirat el contingut. No, més aviat era com si haguessin estat disposades per mostrar ben verge la seva considerable capacitat.
L’estand del Ministerio, doncs, contenia algun missatge de fons? Hi penso, hi torno a pensar, i se me n’acuden tants que no podria relacionar-los tots. Semblava ben bé una instal·lació d’art conceptual, d’aquelles que semblen un joc ingenu o una presa de pèl, però que quan les entens et revelen un missatge potent, ric, obert, impertinent.