MARCÚS
(@marcroca)
Facebook ha estat el fenomen del 2007, de la mateixa manera que el YouTube ho va ser del 2006. Per tant, vista l’evolució de YouTube el 2007, i tenint en compte que en aquests temes sempre anem darrera dels anglosaxons, ja ens podem preparar pel Facebook del 2008.
Des de fa temps que tenia clar que era una xarxa social important, i per això he anat recopilant informació que anava sortint pels mitjans, fins i tot tinc 3 o 4 mails de blocaires convidant-me a apuntar-m’hi, però els vaig deixar congelats. Per una banda, per falta de temps, i per l’altra perque a priori no em feia gràcia (tot i el meu desconeixement), i ho vaig anar posposant. Però ha arribat el moment de veure de què es tracta aquest “mundillo”.
Vida Digital, el bloc col·lectiu de temàtica digital de la CCRTV, ho deixava clar amb “2007, l’any de Facebook”. La guerra oberta entre Microsoft i Google per les xarxes socials de més èxit va fer que primer fos Google qui es quedés un tros de YouTube i, ara, ha estat Microsoft qui ha entrat en l’accionariat de Facebook.
Però, què és Facebook?
La Malla ho explicava d’una forma molt didàctica a “El fenomen Facebook”. També trobem un extens reportatge sobre el tema a “El nuevo chaval de oro que inventó Facebook” (El Mundo).
El bloc google.dirson.com -que no és el bloc oficial de Google, tot i ser monotemàtic sobre la companyia- explicava el fenomen Facebook en relació amb l’interès que hi tenia Google en la seva compra o imitació, en l’apunt “Web 3.0: Facebook o la visión social de Google”.
Noticiasdot, són uns altres que es preguntaven si “¿Es Facebook el nuevo Google?” a propòsit de l’anunci d’una gran aliança a llarg termini amb Microsfot.
La resposta de Google un cop assabentats de la compra de part de Facebook per part del gran rival -Microsoft- la va explicar Comunicació21 amb “Google vol crear el seu propi Facebook, Maka-Maka”.
Així mateix, Google i MySpace es van unir per plantar cara a Microsoft i Facebook amb la creació de la Plataforma OpenSocial. Ho avançava la Núria Masdéu amb “L’OpenSocial de Google” i va ser notícia a mitjans com El Mundo i El País.
Facebook i la publicitat personalitzada
Facebook va intentar posar en marxa els anuncis socials, personalitzats amb les recomanacions de productes enviades pels contactes, però el projecte es va frenar per la mobilització que van engegar els seus usuaris. [Més sobre aquest canvi de plans “in extremis”].
Facebook i política 2.0
La Malla ho explicava en el reportatge “Política 2.0: Zapatero i Rajoy desembarquen al Facebook”, i és que els polítics espanyols tenen al caure les eleccions del 9 de març i han comprovat la importància d’una eina com Facebook per donar-se a conèixer i crear opinió. [“Mariano has 104 friends”] [“Rajoy hace amigos en Facebook… y algún que otro enemigo”].
L’independentisme no es queda enrera
Ho explicava en Saül Gordillo a “El sobiranisme, també a la xarxa social Facebook”, a propòsit d’una iniciativa de Lluís Soler i Turu.
Altres coses sobre Facebook:
A “La cara fosca de Facebook”, Vilaweb explicava que estan sorgint aplicacions que copien a Facebook per a finalitats ben diferents.
A l’estat Espanyol han creat “Tuenti, ¿el Facebook espanyol?”com una iniciativa similar a la que estem comentant.
“Facebook firma amb ABC News el seu primer acord amb un mitjà” de comunicació, tenint el seu primer banc de proves amb les presidencials del EEUU.
“Facebook hablará chino y tendrá un dominio .cn”. I, és que la Xina és un puntal a la Xarxa del futur.
I, per acabar, un divertimento: el vídeo de “la cançó de Facebook”.
I, la pràctica?
Doncs, ni idea. Encara no hi he entrat;-( Suposo que ho faré. Primer, tocava informar-me una mica del tema. Paciència, tot arribarà. Qui en formi part, que deixi un comentari i n’expliqui la seva experiència.
[El Bloc Marcús (RSS per seguir-lo) és membre de la XBS; col·labora al bloc col·lectiu Olla de Grills; i, aporta informació a la Xarxa Social d’informació INDP. Podeu seguir aquest bloc apuntant-vos al newsletter que apareix a baix de tot de la pantalla. Més sobre el bloc] [Al Gener de 2008 tots a les Jornades de la Catosfera que es celebraran a Granollers!]
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A mi em serveix per conèixer millor la gent: que si ara és l’aniversari de no sé qui, que si ara pots comparar els gustos cinèfils, etc.
Ser al Facebook ens serveix bàsicament per fer xarxa. I especialment fer xarxa internacional, cosa que ens ha faltat moltes vegades als qui parlem constantment de la "internacionalització" catalana. Bones festes!
Hola Marc,
A nivell personal, el facebook em permet mantenir el contacte amb una bona colla d’amics i amigues amb els quals no coincidiriem de cap altra manera. Persones que viuen a l’estranger, ex-companys de feina, de classe…
A nivell polític, encara és molt aviat per explicar-ne les seves virtuts. De moment la causa facebook per impulsar la web http://www.estatpropi.cat ja compta amb més de 330 adhesions de diversos punts del planeta. El fet que no només siguem catalans els que estem adherits a la campanya és interessant de cara a obrir noves vies per la internacionalització de l’independentisme català.
Paral·lelament, també sóc el creador del grup d’ERC al facebook. A hores d’ara ja som 21 membres. Es tracta d’una forma diferent de mantenir connectats militants, simpatitzants i amics del partit a través d’aquesta xarxa social que aplega persones de tot el món.
Bon any nou, i gràcies per l’enllaç!
Hola Marc,
Crec que el facebook pot ser un mata temps o pot ser una eina molt util, per exemple jo he creat una causa que es diu Projecte referéndum per la Independència PPCC, aon voldria reunir un grup de persones que entre totes podem definir les especificacions dels requeriments per aconseguir fer el referendum i sobretot guanyar-lo.
Grácies a aquesta eina, ens podem reunir viurtualment compartint ideas, documents i informació sense necessitat de dedicar més temps del necessari i ni tants sols fer acte de presencia fisica. Aquesta eina, ens salva de la limitació horaria i de lloc.
Ara també pot ser un mata temps si començes a cercar relacions o amistats, en aquest cas es tant perillós com un chat offline.
Espero que ens veiem aviat dins del ciberespai.
Manel Bargalló
Des de l’exili