Nou director al setmanari ?El Temps?

L?Espai Català de Comunicació no para de
bellugar-se. Estem passant una etapa de molts canvis en les direccions dels
mitjans de comunicació (Diari de Tarragona, eldebat.com), en reestructuracions
(La Vanguardia), en els webs (Tribuna Catalana, El Periódico), etc…

Avui li ha tocat al setmanari El Temps. Segons informa l?AVUI (i Comunicació21): El periodista Àlex Milian substitueix Salvador Cot en la
direcció d”El Temps’
. […]

?El periodista Àlex Milian ha
estat nomenat nou director del setmanari El Temps en substitució de
Salvador Cot. Vinculat a aquesta publicació des de l’any 1995, primer a la
redacció de València i d’ençà del 1997, a la de Barcelona, Milian comença
aquesta etapa al capdavant del veterà setmanari amb el repte d’assegurar
"la qualitat periodística del producte".

Coautor, juntament amb Emili Piera, del
llibre L’aigua de tots (Bromera, 2005), sobre el conflicte creat pels
transvasaments, Milian és especialista en temes de societat, ciència i
universitat.

Setmanari històric

En la nova etapa com a director Milian es
planteja consolidar "dia a dia" el setmanari. El Temps és una
capçalera històrica -vint anys als quioscos- que encara actualment "planta
batalla informativa, tant a nivell polític com en cultura i societat", i
això "és prova que el mitjà té futur".

"Mentre que els diaris, -reflexiona
Milian- per efecte dels gratuïts, s’han pogut veure afectats per la reducció de
lectors, els setmanaris no". Per això ara més que mai els setmanaris
mantenen "el plus de la reflexió" per sobre de la informació. A partir
d’aquí, el repte per a aquest nou curs que ara comença El Temps és
"reforçar les redaccions de Barcelona i València", especialment
aquesta última, que aviat es traslladarà a l’edifici Octubre, on compartirà
espai amb Edicions del País Valencià i l’editorial 3 i 4 en un complex dedicat
a la cultura contemporània i la difusió cívica.

El nou director d’El
Temps
també té clar que tot i la veterania, cal seguir treballant:
"Sempre cal renovar-se perquè sempre es creen nous fenòmens
comunicatius". En aquest sentit, Milian cita "Internet, els diaris
gratuïts i els blogs", com a exemple d’aquestes novetats que forcen a
introduir canvis en altres mitjans de comunicació.

Noves tecnologies

Si els blogs, amb la seva
càrrega d’informació "molt interpretativa", són el nou repte a superar,
tot l’àmbit de les noves tecnologies i la seva aplicació en el setmanari són un
altre dels reptes pendents. En aquest sentit, Milian té clar que, a curt
termini, El Temps ha de "reforçar" la seva web.
?

Fa unes setmanes, el terrassenc Salvador Cot va abandonar
el càrrec de director de El Temps, per entrar en el nou càrrec de
responsabilitat de l?AVUI (director adjunt).

Del final de la notícia que he transcrit, se?n desprenen
un parell de coses interessants:

1) El Temps potenciarà el seu web. Em sembla perfecte i
necessari. No fa massa mesos que tenen web, però caldria millorar-lo.

2) Té raó el nou director de El Temps quan cita com a nous
fenòmens comunicatius
aquests tres: Internet, els diaris gratuïts i els
blocs.

Parlant de setmanaris, el Joan Oliver escrivia el
21 d?agost passat aquest
article
a l?AVUI:

?Els vells
setmanaris

Els que tenim el vici de llegir diaris hem
estat històricament lectors de setmanaris. La meva biografia i la de molts com
jo es pot escriure a partir dels setmanaris que hem anat llegint: Destino,
Presència, Oriflama, Triunfo, Le Nouvel Observateur, L’Express, Panorama, The
Economist, The Observer, Time, Newsweek, El Temps, Catalonia Today, Actual

i molts i molts d’altres. Quan els diaris eren el vehicle essencial a través
del qual ens arribaven les notícies, els setmanaris eren un espai més lliure,
més tranquil, on podíem trobar els reportatges, les anàlisis, les entrevistes.
Amb el pas dels anys, la televisió i Internet s’han convertit en la font
principal de notícies i els diaris han anat jugant cada cop més el paper dels
vells setmanaris. Han esdevingut cada cop més eines d’anàlisi. En aquest
context, la venda de setmanaris ha caigut en picat a tot el món i són pocs els
que resisteixen. Ben pocs.

De dilluns a divendres

Un dels pocs que resisteix és el Time
Magazine
. Un setmanari nord-americà extraordinàriament ben fet que persones
sàvies com en Quico Mira llegeixen amb devoció. Ara el Time acaba
d’anunciar que a partir del gener de l’any que ve deixarà de sortir els dilluns
com era tradicional i es posarà a la venda els divendres. Aquest fet respon
tant als canvis en el paper dels setmanaris com als canvis en la forma de vida.
Només tenim temps de llegir amb un cert deteniment els caps de setmana. El
dissabte, per cert, és el dia de la setmana en què menys diaris es venen.
Després d’anys en què els diaris, sobretot els del cap de setmana, s’han
convertit cada cop més en setmanaris ara es produeix el camí invers i els
setmanaris miren de ser com diaris de cap de setmana. Amb l’afegitó de
potenciar les seves webs per esdevenir punt de referència informatiu els set
dies de la setmana, les vint-i-quatre hores del dia.

Els meus setmanaris

I llegint aquest canvi del Time m’adono
que els tres setmanaris que encara llegeixo surten tots el dijous. Per alguna
cosa deu ser. Són l’imprescindible The Economist i dos de catalans: l’Actual
i el Catalonia Today. Dos setmanaris que, en realitat, tenen vocació de
diari. Però el país, i el govern, no donen per més.
?

D?aquest article, m?agradaria ressaltar-ne els següents
aspectes:

1) Segons Oliver, actualment la televisió i Internet són
les principals fonts d?informació. Doncs, enhorabona a Vilaweb, perquè l?han encertada de ple amb
la posada en marxa de Vilaweb TV.

2) Diu que els diaris s?han reconvertit una mica en
setmanaris els caps de setmana. En part té raó, només cal veure el gruix
d?informació que aporten. Tot i això, crec que hi ha espai per a un bon
setmanari d?informació general.

3) La reconversió del web d?El Temps crec que podria fer
èmfasi en la política internacional, ja que no hi ha cap web català que doni
cobertura a aquesta temàtica d?una forma seriosa.

4) Dins dels setmanaris de referència d?Oliver,
concretament dels catalans, esmenta: l?Actual
i Catalonia Today. ?Dos setmanaris que, en realitat, tenen vocació de diari.
Però el país, i el govern, no donen per més
?. Pel meu gust, l?Actual és
un setmanari molt justet, amb un error -al meu parer- que li treu credibilitat:
La majoria d?articulistes són polítics en actiu, de tots els partits, però en
actiu, cosa que li fa perdre credibilitat a l?apartat d?opinió. Segurament per
l?Oliver és un setmanari de referència perque hi escriu cada setmana a la
contraportada. No serà qüestió de tirar-se pedres sobre la pròpia teulada.

Per cert, a l?Oliver el caracteritza una cosa molt
curiosa: Pots estar llegint un article seu, que et pot agradar, però sempre
n?ha de deixar caure alguna a favor de la casa convergent, en forma d?indirecta
o no tant: ?Però el país, i el govern, no donen per
més
?.

Salut i llibertat!

Marcús

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *