Compartir informació, col·laborar i corresponsabilitzar-se ens pot ajudar a sortir de la crisi

La fiscalització de la política i la generació de riquesa necessiten del treball conjunt entre l’administració i la ciutadania

Posar dins del mateix sac crisi econòmica, corrupció política, espionatge internacional i Terrassa pot semblar una miscel·lània difícil de pair. Tot i això, com veurem, tenen coses en comú. I, el punt de partida de tot plegat el trobem en el gran canvi tecnològic i social que està comportant la digitalització de la informació.

La crisi econòmica ens està mostrant nous models de negoci; la corrupció que trobem dia si dia també als mitjans i es difon amb rapidesa per les xarxes socials ha portat fins a límits extrems el desprestigi de la política, els polítics i les institucions públiques; i els filtratges de dades (pensem en Wikileaks, per exemple) i l’espionatge internacional (cas Snowden), a més de noves formes d’intromissió de la privacitat més quotidianes com el ciberassetjament, han posat a l’ull de l’huracà noves formes de gestió de la privacitat.

Buf, moltes coses diferents! Com lligo tot això amb l’ús de la tecnologia a Terrassa? Doncs, la resposta la trobem en tot el què es va tractar en la I Jornada de Govern Obert que va organitzar l’Ajuntament el dia 20 de juny al Vapor Universitari.

Vaig assistir-hi i puc dir que la qualitat del programa, l’encert en la tria dels ponents (tot i fer-se amb una visió excessivament hispanocèntrica) i la bona organització, lligat a la importància i actualitat dels temes, fa necessari que hi hagi una segona part d’aquest certamen —em confirmen que la voluntat de l’Ajuntament és aquesta—. En aquest jornada es va debatre sobre conceptes com Govern obert (Open Government), transparència, dades obertes (Open Data), big data i privacitat, entre molts altres.

Tornant a la trilogia de temes que he mencionat al principi, podem afirmar que en política ens trobem en un impàs que ens obliga a canviar de mentalitat, passant d’una forma de fer més aviat opaca marcada per les circumstàncies històriques, a una altra de més oberta, transparent i col·laborativa, comptant amb la ciutadania, i obligada pels canvis tecnològics. No sé si tenim més casos de corrupció que en altres temps, el què si que sé és que la informació córrer més ràpid que mai i que la crisi econòmica —que ens afecta de forma transversal— ens fa observar amb més deteniment tot el què ens envolta (ja no fem els ulls grossos com en temps de vaques grasses!). Per tant, la transparència i l’obertura de la informació que està en mans públiques pot ajudar a que el ciutadà passi a tenir un rol fiscalitzador que ajudarà a minimitzar el frau dins les administracions que, en el fons, són mers gestors dels nostres diners i serveis.

Quant a models de negoci, constantment veiem que l’empresa tradicional malda per sortir com pot de les davallades constants en els seus ingressos i que hi ha models que no sabem ni com generen diners, però que tiren endavant. Tot plegat ho podem lligar, en el cas que ens ocupa, a l’open data, per exemple. És a dir que l’obertura de dades —en aquest cas gestionades per administracions públiques, però també en trobem en entitats privades— a més d’ajudar a crear una societat més transparent, poden generar nous models de negoci, a través de l’anomenada ‘reutilització’ de dades. Així, si l’administració ofereix dades, en formats oberts i homogenis i tècnicament fàcils de gestionar i, a més, aquestes són útils, poden ser captades per les empreses per tal de generar noves formes d’ingressos. Per posar exemples reals, ens podem dirigir a Eixos.cat i Pimpampum.net, dues empreses que utilitzen les dades obertes de l’Ajuntament de Terrassa en els seus respectius negocis.

I, finalment, de tanta importància com la transparència, tenim la qüestió de la privacitat. Cada dia accedim a notícies sobre aquest tema relacionat amb l’ús que fem de les xarxes socials, si ens centrem en temes més quotidians o, darrerament, també veiem moltes notícies sobre filtratge de dades i espionatge entre estats. De ben segur que ens sonen noms com Bradley Manning, Julian Assange i Edward Snowden. Deixant de banda els grans noms de l’espionatge internacional, si ens centrem en el concepte de privacitat veiem que aquest està mutant. No és que desaparegui, sinó que anirà canviant de forma, de contingut, segons els nous usos que anem fent de les formes de comunicació digitalitzades que ens impregnen les 24 hores del dia.

Així, i centrant-nos en els temes que estem tractant, el concepte que haurem de tenir molt en compte quant a privacitat és tot el què envolta l’anomenat big data, és a dir, la gestió i manipulació de grans conjunts de dades (o data sets). I, més, si tenim en compte la velocitat que prenen els canvis que comporta la digitalització i la lentitud de les administracions alhora d’aprovar les normatives reguladores. Tinguem en compte, també, que una de les característiques del big data és la captura, gestió i processament de dades en temps real, fet que encara ho complica tot una mica més.

Per tant, obrir la informació seguint uns estàndards pot ajudar a l’administració a sanejar-se, a la ciutadania a implicar-se i corresponsablitzar-se en aquest porcés de neteja i millora de la governança i a les empreses a adaptar els seus negocis a les necessitats dels nous temps. I, Terrassa fa bé d’apostar per obrir canals en aquest sentit.

Els tres canals oberts de Terrassa

L’Ajuntament de Terrassa està sent força pioner en la implantació de portals web sobre transparència, open data i govern obert. Amb el temps haurem d’estar-hi a sobre i fiscalitzar aquestes eines per tal que siguin realment útils i no es quedin en un mer aparador de polítiques públiques pseudo-modernes. El nom no fa la cosa. Fem un repàs als tres canals oberts que ha llançat l’Ajuntament de Terrassa.

El març passat el consistori terrassenc llançava el Portal de Transparència (transparencia.terrassa.cat), que té per objectiu informar sobre “què fa l’Ajuntament amb els diners públics, com es gestiona el pressupost, quant cobren els càrrecs electes i moltes altres dades comptables i d’altres aspectes de la gestió municipal”.

Aquest mateix any s’ha posat en marxa el Portal Open Data (opendata.terrassa.cat), “que posa a disposició de les empreses, entitats i particulars una gran quantitat de dades gestionades per l’Ajuntament de Terrassa. Qualsevol ciutadà o empresa pot analitzar, reutilitzar i redistribuir aquestes dades, generant nous serveis i permetent d’aquesta manera que l’Administració Pública millori en transparència i fomenti la generació de riquesa a través de la gestió intel·ligent dels recursos”.

I, més recentment, s’ha posat en funcionament el Portal Govern Obert de Terrassa (governobert.terrassa.cat), més centrat en el foment i gestió de la participació i col·laboració ciutadana.

L’Ajuntament ha de prendre el paper capdavanter en aquesta carrera de fons

Tot plegat, tal i com es va recordar reiteradament en la I Jornada de Govern Obert de Terrassa, es tracta d’una carrera de fons que ens obliga a administracions, ciutadans, entitats i empreses a implicar-nos-hi de ple i amb constància.

Si ens quedem amb el nom, amb la idea, no aprofitarem els avantatges que ens aporta la digitalització i ens podem quedar enrere.

Així, com a col·lectiu cal que ens seguim formant (recomano seguir el blog i el Twitter de Terrassa Smart City blogs.terrassa.cat/smarterrassa/ i twitter.com/smarterrassa).

Com a Ajuntament, és important preguntar-se quines dades poden ser útils per a ciutadans (pensem en el control i la fiscalització política) i per a les empreses de Terrassa (les dades que poden comportar negoci) i per saber-ho podem tirar del coneixement col·lectiu, és a dir, l’adminsitració s’ha d’obrir a preguntar-nos-ho per trobar, entre tots, les millors idees.

Cal que prioritzem quines dades obrim, no tant per la por d’obrir-les o pel rèdit que políticament se’n pugui extreure, sinó perquè l’obertura de dades comporta una inversió econòmica i no ens podem permetre el luxe de gastar perquè si.

A més, prioritzant podrem donar resposta a les necessitats fiscalitzadores dels ciutadans i a les de negoci per a les empreses.

La col·laboració, a més, la podem estendre a diverses administracions. Potser obrir unes dades només de Terrassa no aporten suficient interès per a generar riquesa, però lligades a les d’altres municipis poden aportar una informació més adequada a les necessitats de les empreses (pensem, per exemple, en l’Agenda Oberta (www.oberta.cat) que recull dades de les agendes culturals de multitud de webs municipals catalanes). Per això és important, també, coordinar-se i utilitzar criteris estàndards.

A tot això, hi hem d’afegir pedagogia i difusió, sinó volem arribar a tenir moltes dades obertes i una reutilització ínfima.

En definitiva, estem en una carrera de fons, plena d’obstacles, on de ben segur que l’errarem sovint, però en aquest procés pràctic d’acció-reacció anirem trobant les solucions que ens brinda la digitalització.

Article publicat a La Torre del Palau del juliol de 2013. 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *