MARCÚS

De mica en mica l’opinió i l’anàlisi van guanyant lloc en la premsa escrita. És una tendència, volguda o forçada, fes-t’ho com vulguis, però el nou entorn comunicatiu t’hi porta sí o sí. Cada vegada menys peces, de més qualitat i a un preu més elevat. Segurament aquest és el camí a seguir en els diaris de paper, ja siguin generalistes o locals. Sobre anàlisi, contextualització, profunditat, etc. ja n’hem parlat sovint. Avui em centro amb l’opinió.

Amb la secció d’opinió, per ser més exactes. I, és que em té encuriosit el tracte que se li dóna.

Posa-hi una secció d’opinió, que no falti entre política i esports, per exemple. Fes un llistat més o menys extens i variat de firmes i convida’ls a participar. Ja tens la secció muntada, ara a esperar que et facin arribar els continguts. Aquí comencen els meus dubtes.

Potser tenim les millors firmes, fins i tot articles de gran qualitat literària i de temes molt interessants. Però, a parer meu, cal tenir en compte un parell de coses.

Per una banda, cal adaptar els continguts dels articles a l’actualitat i als temes que interessen als lectors. Pots tenir un llistat d’experts per omplir la secció, però hi guanyaràs molt si adaptes els temes de les peces d’opinió a l’actualitat, si els poses com a complements interpretatius de la informació que ofereixes.

I, per altra banda, crec que la llista d’opinaires ha de ser oberta, és a dir, pots començar amb un mínim d’”experts” en plantilla —per dir-ho d’alguna manera—, però crec que és recomanable anar ampliant el llistat segons les necessitats.

Sigues proactiu, decideix qui parla, però també proposa el tema. L’enfocament, l’opinió en si mateixa, deixa-ho a criteri de l’autor, només faltaria, però decideix què vols oferir als lectors en tot el conjunt, opinió inclosa.

Arribats a aquest punt, em sorgeix el dubte sobre si cal seguir comptant amb una secció d’opinió independent a la resta de seccions en els diaris.

_{Article publicat a Mèdia.cat el 16 d’abril de 2013.}