MARCÚS

Són constants les notícies sobre ERO, acomiadaments de periodistes i tancament de mitjans. Els propis periodistes i mitjans en són els seus principals altaveus i, també són els propis periodistes els principals interessats en aquestes notícies. Tot queda a casa. A la resta de mortals els sap greu, però no massa més (pel tema de perdre un component que ajuda al criteri democràtic) que el què afecta a altres gremis com poden ser el de l’automoció, el de la restauració o el de l’educació, per dir-ne tres a l’atzar.

Així les coses, el què em preocupa especialment és la falta de notícies ‘en positiu’, la dels periodistes que perden la feina en un mitjà tradicional i es llancen a emprendre projecte nous, engrescadors i adaptats als nous temps.

Petits mitjans que s’adaptaran amb més facilitat als nous hàbits de consum que els ‘transatlàntics’ que, tard o d’hora, en molts casos, aniran naufragant per falta d’agilitat d’adaptació al nou medi.

En aquest context, dues coses em criden l’atenció.

Per una banda, la falta d’interès en informar d’aquests nous projectes per part dels mitjans és inversament proporcional a l’excés d’informació de notícies negatives pel sector. Entre poc i massa, potser que canviem la lent amb què observem el sector i comencem a valorar i donar suport als que s’arrisquen.

I, en segon lloc, veig amb preocupació la poca quantitat de mitjans (la majoria, locals) que neixen als Països Catalans dins del què podríem anomenar periodisme emprenedor. Si fem una ullada al què s’està coent a l’Estat espanyol (veure aquest recull de la Sílvia Cobo), en aquest aspecte ens passen la mà per la cara. Felicitats per a ells, i posem-nos les piles, ja!

Us proposo recopilar tots els casos que hagin nascut recentment o que ho vagin fent els propers temps, a través de l’etiqueta #PeriodismeEmprenedor. En periodisme, el got mig ple també existeix. Fem-lo visible!

_{Article original publicat a Mèdia.cat el 17 de gener de 2013.}

Tweet