El funcionament és molt senzill, només cal organitzar una convocatòria perquè la gent que vulgui vagi a una botiga local concreta, un dia i hora assenyalats i facin una petita compra, a més de passar una bona estona. L’objectiu és reivindicar el consum responsable, just i de proximitat i fomentar la interacció entre els participants.
Així, la R, clienta de l’A, va llançar —a iniciativa pròpia— una cash mob pel dissabte 5 de gener a les 12h. Ho va fer via correu electrònic entre els seus amics. L’A formava part de la lista de correu i va estar encantada amb la proposta, tant que li va demanar a la R permís per publicar-ho a Facebook, una entrada que segons em comenta “va tenir molt d’èxit”.
La idea seguia creixent. L’A va pensar en fer extensiva la iniciativa a més gent. Així va ser com va contactar amb un altre client de la seva botiga, en J, un jove dissenyador terrassenc creador de les marques Sotimimpanda (semarretes de disseny amb històries) i The Heart in the bag (bosses de mà elaborades una a una).
L’A va proposar a en J cedir-li un tros de la botiga perquè oferís els seus productes artesanals el dia de la cash mob. No només li va semblar una gran idea, sinó que en J va dissenyar uns flyers de promoció de l’esdeveniment i en va fer difusió a Facebook i Twitter. La bola seguia creixent, i començava a prendre forma.
Va arribar el dia 5, a les 12h, i la petita botiga de l’A —Temàtic— va començar a rebre gent, a qui s’oferia un té calent, unes galetes i una bona dosi de “bon rotllo” i ganes de compartir una estona per relacionar-se i promoure el consum responsable i el comerç de proximitat.
La petita botiga de l’A es va omplir de gent. Segons la seva propietària “el tema econòmic va ser simbòlic”, però ho considera “una gran iniciativa”. I, afegeix: “vaig conèixer a gent encantadora, molta gent que va venir no coneixia la botiga i va ser una bona oportunitat per publicitar-me”.
Segons la R —impulsora de la iniciativa— l’objectiu que buscava era “no quedar-me només en les idees de que ‘podríem fer coses per millorar’, sinó fer-les”. I segueix: “comprar i consumir són armes molt poderoses i hem de començar a adonar-nos que ho hem de fer de forma raonada”.
L’A confirma l’èxit de la iniciativa quan em comenta que no oblidarà mai “el dia 5 de gener de 2013, el dia que gràcies a la bona voluntat d’una persona, em vaig adonar que hi ha moltíssima gent disposada a ajudar a una desconeguda com jo”.
I, afegeix que està desitjant participar en un altre Cash Mob, “però la propera vegada com a visitant!”.
Perquè la idea és aquesta, anar organitzant més cash mobs a negocis locals i petits. En J i la R també ho veuen així. I, jo m’hi apunto! Quan fem la propera?
Article original publicat a La Torre, el 16/01/2013.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Una altra demostració de la potencialitat de les xarxes socials en quant a comunicació!