MARCÚS

(@marcroca)

12 de novembre de 2012
0 comentaris

Les #jornadesACPG analitzen com diversificar la professió i els ingressos

CRÒNICA | Experts i professionals de la comunicació van debatre i analitzar el 8 de novembre sobre el futur del periodisme, la publicitat i noves formes d’ingressos. Aquests dos àmbits van centrar les Quartes Jornades Internacionals de Premsa Gratuïta i Mitjans Digitals organitzades per l’ACPG. Després d’uns breus parlaments inaugurals de Josep Martí, secretari de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Jordi Martí, regidor de Presidència i Territori de l’Ajuntament de Barcelona, i Alfons Udina, president de l’ACPG, un seguit de ponències, taules rodones i aturades ‘networking’, van completar gairebé dotze hores de treball.

Gumersindo Lafuente: El model de negoci no és posar preu al què ara estem fent

L’encarregat d’obrir les ponències va ser Gumersindo Lafuente. Qui ha estat l’artífex de dos grans èxits en la premsa de l’estat espanyol, primer d’elmundo.es i, posteriorment, d’elpais.com, va centrar la seva intervenció en analitzar les oportunitats i les vies a seguir en el negoci de la premsa i en el periodisme. 

Segons Sindo Laguente la història ens demostra que les innovacions tecnològiques no maten el periodisme ni els models de negoci, simplement (i no és poc) els fan mutar. “Cal aprendre de les lliçons del passat”, va advertir a un auditori molt atent a les seves paraules.

Per Lafuente, Twitter s’ha convertit en la gran eina del temps real i el periodisme no pot deixar l’oportunitat d’utilitzar-lo i investigar com fer-ho per millorar el producte que ofereix.

Al llarg de les jornades les xarxes socials, les noves formes de consum informatiu mòbil i la informació que aporta el coneixement dels hàbits de consum van centrar gran part de les sessions. I, Lafuente no en va ser una excepció. Per ell, per exemple, casos com el del periodista Jordi Évole ens ajuden a entendre la gran importància que pren per al professional disposar d’una bona colla de seguidors a Twitter. Fet que pot ajudar a millorar el producte periodístic i la quantitat d’audiència que el segueix.

Una altra idea força que va deixar anar va ser que el posicionament web (SEO) ja no és un factor diferencial, ara ho ha passat a ser la recomanació social.

A destacar, també, la importància que Lafuente dóna als nínxols informatius. Trobar aquest espai temàtic i oferir-hi un producte rigorós i de qualitat, són vies que cal explorar per a fer negoci en la premsa digital.

I, no va oblidar un altre dels temes recorrents. Cal cuidar la marca personal dels periodistes, “és el seu actiu més important”, va dir.

En definitiva, podríem resumir la seva ponència en tres paraules: rigor, innovació i comunitat. Per Lafuente, el model de negoci no és “posar preu al què ara estem fent”, sinó més aviat passa per una convinació de dos factors: 1) oferir informació empaquetada i pensada per a la mobilitat i 2) convertir les comunitats d’interessos en alguna cosa activa, treballar els nínxols conservant la rellevància de la marca del mitjà i de les marques personals dels periodistes.

El futur del màrqueting digital passa per dominar la informació i les dades

A la web Queremosvolveraverte.com trobareu un exemple molt clarificador del què va donar de si la ponència de Josep-Lluís de Gabriel, de l’empresa Bitlonia.com.

De Gabriel va exposar les que són, a parer seu, deu de les principals tendències en màrqueting digital pel 2013. Doncs, entrant a la web mencionada es pot accedir a la presentació (ppt) que va utilitzar el fundador de Bitlonia.com.

Una presentació bona i dinàmica, tot sigui dit. Però, què té d’especial aquesta web? Aquesta forma d’oferir accés a la presentació? Doncs, tot i que el document és gratuït, monetàriament parlant, requereix que aportis dades personals (omplint un formulari), valuoses dades que podran ser explotades per l’empresa.

Aquesta és una de les idees claus que va exposar al llarg de la seva intervenció De Gabriel, l’accés a grans quantitats d’informació i dades pot esdevenir negoci. De forma molt resumida, algunes de les tendències que va esmentar passen per la integració del món virtual i el real, donar més poder als clients, l’augment de l’ús del mòbil, la Internet de les coses, utilitzar el contingut generat pels usuaris i la segmentació 1 a 1 per a aconseguir trobar impactes publicitaris bons i eficaços.

Piet Bakker (foto) analitza la premsa hiperlocal amb cinc casos pràctics

L’autor del bloc especialitzat en premsa gratuïta Newspaper Innovation, va centrar la seva intervenció en analitzar el paper dels agregadors de continguts i dels community managers. Per fer-ho, va explciar com utilitzen l’agregació i la gestió de comunitats cinc mitjans digitals: Examiner (EUA); Patch (EUA); Myheimat (Alemanya); Het Belang Van Limburg (Bèlgica); i Dichtbij (Holanda).

Nous models de negoci, la resposta més buscada

Què cal fer? Com són els nous models de negoci per al periodisme? Aquest és un dels grans dubtes a què tothom desitja donar resposta. El repte va recaure en la professora i periodista especialitzada en comunicació científica Cristina Ribas. És d’agraïr que Ribas ens oferís exemples pràctics i fonts informatives de valor, perquè massa sovint es filosofa sobre el tema, que també cal, però els casos pràctics ens poden donar respostes aplicables.

Així, després d’exposar la problemàtica actual que ens demostra que uns pocs guanyen molts diners en el món digital, i que els guanys dels digitals disten molt (massa, encara) de les pèrdues del paper ( veure estudi de Pew Research), Cristina Ribas va exposar algunes oportunitats que es poden trobar en el concepte de long tail, en els nínxols i en l’ús d’agregadors.

Ribas, va acabar la seva exposició recordant algunes recomanacions que el 2008 van deixar escrites a la Universitat de Harvard, i que encara són ben vigents [cito textualment]:

– Centrar el focus. Prioritzar continguts de qualitat i exclusius, els u?nics que no tenen altres, mitjançat professionals propis.

– Connectar-se a la xarxa. En els àmbits en els que no som bons ni exclusius, recomanar altres fonts perquè seleccionar també té valor.

– Enriquir les notícies amb punts de vista, adaptar-se al que fa l’audiència i estar preparat per informar 24hx7d.

– Crear complicitat amb les audiències, deixant que proporcionin informacions i valoracions, i integrant-les en el procés de producció.

– Escoltar als periodistes sobre el terreny que estan en contacte amb fonts i pu?blics, en més àrees especialitzades que les típiques de política o esports.

– Apostar pel multimèdia en les informacions amb materials com vi?deos, gràfics, mapes, etc.

– Disminuir costos i estructures que no afegeixen valor a la generació de continguts (quasi el 75%) i externalitzar la tecnologia i la venda d’anuncis per Internet si no es tenen bons especialistes.

– Invertir en la web encara que el retorn serà a llarg termini, que la web no sigui el reflex de la decadència de la caiguda de vendes.

– Canviar el lideratge amb persones apassionades pel futur digital. Mai es farà el canvi amb directius ancorats al passat analògic.

– Experimentar. La fase més creativa de la indústria dels mitjans està en marxa. Provar nous projectes i invertir en els que funcionen. Estar contínuament disposat al canvi.

– L’informe conclou que, encara que les capçaleres dels principals diaris són garantia de confiança per anunciants i lectors, cosa que representa un bon punt de partida per a l’èxit a la xarxa, el temps s’acaba.

[L’original d’aquesta crònica el vaig publicar al web d’Escacc el 9/11/2012].

També us pot interessar:
> Altres articles sobre ‘premsa’ publicats al Bloc Marcús.
> Em trobareu també a Facebook i Twitter.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!