Club 7 Cinema

Tots els films d’ Un Certain Regard, llistats per ordre alfabètic del cognom del seu autor, amb enllaç a la fitxa del film i una brevíssima presentació.

Vint pel·lícules, d’un total de 27 autors. De la Xina i l’Índia, de Colòmbia i el Marroc, de Bòsnia i França, del Canadà i Cuba, de Mèxic i Estats Units, del Kazkhstan i el Senegal, d’Argentina i el Japó… Adaptacions de novel·les de Dostoievski, de Musset, Ndione… Ficcions inspirades en fets rels, exploracions de climes socials, problemes globals, conflictes íntims… Drames i comèdies més o menys sarcàstiques. Primeres pel·lícules, films de cineastes emergents i fins el nou lliurament d’un veterà generador de polèmiques. Autors que han estat anteriorment en competició en aquest o d’altres certamens de primera categoria i d’altres que aspiren a arribar-hi algun dia. Actors en papers importants i d’altres que no són professionals… És Un Certain Regard 2012.

Canes 2012: Un Certain Regard.

Miss Lovely (Miss Lovely), d’Ashim AHLUWALIA. Producció índia. Amb Nawazuddin Siddiqui, Niharika Singh, Anil George. La devastadora història de dos germans que produeixen sòrdids films de sexe i terror a meitat dels anys vuitanta pels baixos fons de Bombai. Inspirada remotament en la vida de Kanti Shah, son germà i la seva dona, l’actriu Sapna Tanveer. Llargmetratge d’ Ashim Ahluwalia, els curts del qual s’han projectat en prestigiosos centres d’art modern d’arreu del món i un seu documental passà pel Fòrum de la Berlinale 2006. Durada: 1h50.

La Playa DC (La Playa DC), de Juan Andrés ARANGO. Producció franco-brasilera-colombiana. Amb Luis Carlos Guevara, Andrés Murillo, James Solís. La lluita d’un noi afro-colombià per a integrar-se al món urbà de Bogotà, és el tema d’aquesta opera prima del colombià —residet al Quebec— Juan Andrés Arango García, que completà la formació cinematogràfica a Vancouver i a l’ESCAC barcelonina (direcció de Fotografia). Els seus curts i documentals previs han estat guardonats i el projecte de La Playa DC, ha passat per diverses plataformes de suport, entre les quals Cine en Construcció de Sant Sebastià 2011. Durada: 1h30.

Els cavalls de Déu (Les chevaux de Dieu | God’s Horses), de Nabil AYOUCH. Producció franco-belga-marroquina. Amb Abdelhakim Rachid, Abdelilah Rachid, Hamza Souidek. Nascut a França, Nabil Ayouch ha desplegat una important tasca de promoció del cinema al/del Marroc i a la riba mediterrània d’Àfrica, fins al punt d’allunyar-se un xic de la seva carrera com a autor, que té en Ali Zaoua, prince de la rue (1999) la seva obra més coneguda i que té de protagonistes, nens que la fan per la zona portuària de Casablanca. La mateixa ciutat, si bé la seva barriada de Sidi Moumen, és l’escenari en què transcorre Els cavalls de Déu. I novament la canalla en són els personatges principals, tot reconstruint la reconducció que l’integrisme islamista féu de noiets com ells, fins arribar a convertir-los en els “màrtirs” dels atemptats del 16 de maig de 2003. Durada: 1h55.

Djeca —Infants de Sarajevo— (Djeca | Children of Sarajevo | Enfants de Sarajevo) d’ Aida BEGIC. Producció franco-germano-turco-bosniana. Amb Marija Pikic, Ismir Gagula. Dos orfes del setge que patí Sarajevo durant la guerra de Bòsnia. Ella va passar una etapa de delinqüència i ara ha trobat la pau en l’Islam, per la qual cosa voldria que son germà fes el mateix; però ni tan sols sap la doble vida que mena aquest adolescent. Els efectes d’aquella guerra sobre els individus són temàtica habitual en la filmografia d’Aida Begi?, que el 2008 guanyà el Gran Premi de la Setmana de la Crítica amb Primera neu i el 2001 participà en la Selecció de la Cinéfondation, amb Primera experiència de mort. Durada: 1h30.

Renoir (Renoir), de Gilles BOURDOS. Producció francesa. Amb Michel Bouquet, Vincent Rottiers, Christa Theret. El cineasta de Niça Gilles Bourdos, no gaire prolífic i autor del thriller fantàstic Et après (Et après | Afterwards | Premonición), però habitualment centrat en personatges històrics i que, d’una o altra manera estiguin lligats al món de l’art, en aquesta ocasió recrea, en l’ambient paradisíac de la Provença marítima, el moment que una noia pèl-roja, vitalista i d’una bellesa radiant, té reviscolat l’ancià pintor Auguste Renoir i enlluernat el seu fill i futur cineasta, Jean Renoir. Durada: 1h51. Cloenda d’Un Certain Regard.

Tres mons (Trois mondes | Three Worlds), de Catherine CORSINI. Producció francesa. Amb Clotilde Hesme, Raphaël Personnaz, Arta Dobroshi. Un noi d’origen humil, a punt de fer un bon casament, atropella un home i fuig; ho veu una dona que atén la víctima i vol ajudar-ne la dona, una immigrant sense papers. Però quan topa a l’hospital amb el noi que va veure fugir, no pot denunciar-lo… Tres mons, el de la núvia, el del noi i la testimoni i el de la immigrant sense papers, en mans de Catherine Corsini, guionista i realitzadora televisiva no gaire reeïxida al cinema, amb un cert interès pels conflictes sentiments i les relacions triangulars (Partir, La repetition). Durada: 1h41.

Antiviral (Antiviral), de Brandon CRONENBERG. Producció canadenca. Amb Caleb Landry Jones, Sarah Gadon, Malcolm McDowell. Thriller de ciència-ficció, amb vocació de sàtira del món de la fama. L’argument, amb aspectes molt propis del cinema de David Cronenberg (pare de l’autor), va d’un virus que es cultiva a la pell de famosos, per a vendre’l i injectar-lo a fans enderiats. El protagonista treballa en una clínica i, a més de dedicar-s’hi, hi trafica usant el seu propi cos; però quan du al damunt el virus que ha mort una super famosa, ha d’espavilar-se si no hi vol deixar la pell. Opera prima de Brandon Cronenberg, que en els seus curtmetratges (anteriors) ja ha evidenciat una certa dèria per les injeccions, clíniques, miralls, models, càmeres que sotgen… els testos s’assemblen a les olles! Durada: 1h50.

7 dies a l’Havana (7 días en la Habana | 7 jours à La Havane | 7 giorni all’Havana), de Benicio DEL TORO, Pablo TRAPERO, Elia SULEIMAN, Julio MEDEM, Gaspar NOÉ, Juan Carlos TABIO, Laurent CANTET. Producció franco-espanyola. Amb Josh Hutcherson, Vladimir Cruz, Emir Kusturica, Daniel Brühl, Mirta Ibarra, Jorge Perugorria. Film col·lectiu. Retrat de l’Havana d’avui, ciutat mítica a les portes d’una transformació que l’haurà de canviar per sempre més. 7 episodis autònoms, cadascun dedicat a una dia de la setmana a la capital —els barris, l gent, mirada externa o vivència…—, amb una trama compartida. Durada: 2h09.

Le grand soir (Le grand soir), de Benoît DELÉPINE i Gustave KERVERN. Producció franco-germano-belga. Amb Albert Dupontel, Benoît Poelvoorde, Brigitte Fontaine. El punk més vell d’Europa i un dependent en atur, germans ja granadets i més aviat galdosos, es posen a buscar el presumpte pare biològic d’un d’ells, sense saber que es tracta d’un pretext dels seus pares perquè se’ls en vagin de casa. Nova comèdia del tàndem gran-guinyolaire Benoît Delépine i Gustave Kervern, contestataris, insolents, a voltes d’un absurd surrealista,  d’un humor de traç gruixut i sovint passat de voltes (Mammuth, Louise-Michel, Avida, Aaltra). Durada: 1h32.

Laurence Anyways (Laurence Anyways), de Xavier DOLAN. Producció franco-quebequesa. Amb Melvil Poupaud, Suzanne Clément, Nathalie Baye. Un professor francès, que acaba de fer els trenta anys i està molt enamorat de la seva xicota, li fa saber que ell vol canviar de sexe i li demana suport. Durant tota una dècada, a cavall d’aquesta transformació sexual, la parella malda per viure en un trajecte èpic que, sense que ho sàpiguen, els pot costar l’amor, a Fred i Laurence. Tercer esgraó en la vertiginosa filmografia de l'”enfant terrible” del Quebec, Xavier Dolan: revelació amb He mort la mare (2009) i relativa confirmació amb Els amors imaginaris (2010). Durada: 2h45.

Después de Lucía (Después de Lucía), de Michel FRANCO. Producció franco-mexicana. Amb Tessa Ia Gonzales, Hernán Mendoza, Gonzalo Vega Sisto. Lucía ha mort d’accident i el dol, els costa de superar al marit i la filla. Sobretot a ell. Van a Mèxic per a canviar d’aires. Per a la noia, nou col·legi: és la nova, la brillant. Desperta enveges i odis. Pateix tota mena d’abusos; però no vol dir-ne res al pare, massa preocupat. La distància entre ells dos, cada cop més gran. Relacions familiars enterbolides, del director de Daniel i Ana (germà adolescent i germana a punt de casar-se), Michel Franco. Durada: 1h43.

Fins a perdre el cap (À perdre la raison | Loving Without Reason), de Joachim LAFOSSE. Producció franco-belga-luxemburguesa. Amb Niels Arestrup, Tahar Rahim, Émilie Dequenne. Basada en uns fets reals que van trasbalsar l’opinió pública a Bèlgica: en un clima afectiu insoportable, una mare va matar els seus cinc fills abans d’intentar suïcidar-se. El director belga Joachim Lafosse segueix interessat en les fronteres de l’afectivitat: a Élève libre, era un adolescent a qui un adult les hi desmuntava; a Nua propietat, s’esmicolava el lligam intens entre dos germans, per una decisió de la mare, i ara novament una persona més gran empudega d’amor els més joves.  Durada: 1h54.

Gimme the Loot (Gimme the Loot), d’ Adam LEON. Producció nord-americana. Amb Ty Hickson, Tashiana Washington, Zoe Lescaz. Gran Premi a la Millor Ficció del SXSW 2012. Un noi i una noia del Bronx estan disposats a ser els millors grafiters de la ciutat. “Opera prima” —avalada pel Lincoln Center— del nova-iorquès Adam Leon, autor del curt Killer, sobre els ritus iniciàtics urbans. Durada: 1h20.

Mystery (Mystery), de LOU Ye. Producció xino-francesa. Amb Hao Lei, Qin Hao, Qi Xi. Un home amb doble vida; la dona que el descobreix; l’altra dona que mor atropellada i la policia sospita que no ha estat pas un accident… Acabada la prohibició governamental, Lou Ye (Love and Bruises, Nits d’embriaguesa primaveral, Summer Palace, Purple Butterfly) ha tornat a rodar legalment a la Xina. Durada: 1h38: Film inaugural d‘Un Certain Regard.

Estudiant (Student), de Darezhan OMIRBAYEV. Producció kazakh. Amb Maiya Serkibayeva, Yedyge Bolysbayev, Bakhytzhan Turdaliyeva. Inspirada amb Crim i càstig, de Dostoievski, el crim d’un estudiant sense un ral i solitari que roba en una botiga i acaba lliurant-se a la policia. Context de pobresa, en una societat que ha substituït l’igualitarisme per la divisió competitiva. Nou film de Darezhan Omirbayev, format al Moscú dels anys vuitanta, cronista  del desemparament del seu país, el Kazakhstan, d’ençà la desaparició del’URSS. Tercer cop que participa a Un Certain Regard (La carretera —2001—, Assassí a sou (Killer) —Premi Un Certain Regard 1998—. Durada: 1h30.

La piragua (La pirogue), de Moussa TOURÉ. Producció senegaleso-germano-francesa. Amb Souleymane Seye Ndiaye, Laïty Fall, Malamine Dramé “Yalenguen”. En Baye Laye du una piragua de pesca, a la rodalia de Dakar, i ha de passar emigrants fins a les illes Canàries, en una travessada que pot ser mortal. Odissea de l’emigració, basada en la novel·la Mbëkë Mi à l’assaut des vagues de l’Atlantique, d’Abasse Ndione, amb què el senegalès Moussa Touré ha tornat a posar-se rere la càmera, set anys després d’haver dirigit el documental 5×5. Durada: 1h27.

Elefant blanc (Elefante blanco | White Elephant), de Pablo TRAPERO. Producció argentino-franco-espanyola. Amb Ricardo Darin, Jérémie Renier, Martina Gusman. Dos capellans compromesos socialment i una assistent social breguen per resoldre problemes socials en una barriada de barraques a la rodalia de Buenos Aires. Envoltat del seu equip guionístic habitual (els emergents cineastes argentins Alejandro Fadel, Martín Mauregui, Santiago Mitre), Pablo Trapero (Carancho, Leonera, El bonaerense) segueix amb les seves ficcions de base realista, parlant de la cara galdosa de la societat argentina contemporània. Durada: 1h50.

Confessió d’un fill del segle (Confession d’un enfant du siècle | Confession of a Child of The Century), de Sylvie VERHEYDE. Producció franco-anglo-alemanya. Amb Pete Doherty, Charlotte Gainsbourg, August Diehl. Adaptació de la novel·la Confessions d’un enfant du siècle, que el poeta Alfred de Musset va dedicar a George Sand i en la qual reflecteix la tempestuosa relació que tingué amb l’escriptora, mitjançant els dubtes d’amor que —acabades les guerres napolòniques— rebroten en el protagonista, un noi escarmentat, respecte la vídua de què s’ha enamorat. De Sylvie Verheyde, recuperada per al cinema d’ençà Stella, després d’una dilatada etapa televisiva, en què tanmateix signà telefilms, com Un amour de femme. Durada: 2h00.

25.11.70, el dia que Mishima va triar el seu destí (11·25 jiketsu no hi: Mishima Yukio to wakamono-tachi | 11·25 The Day He Chose His Own Fate | 25 novembre 1970, le jour ou mishima a choisi son destin), de Kôji WAKAMATSU. Producció japonesa. Amb Arata Iura, Shinnosuke Mitsushima, Shinobu Terajima. El veterà infant terrible de cinema fet al Japó, Kôji Wakamatsu, recrea el final de Yukio Mishima, amb l’assalt al quarter general de l’exèrcit i el seu harakiri, vist des del vessant humà, donant joc als seus homes i contextualitzant-ho en els canvis experimentats al japó al decurs del segle XX. Durada: 2h00.

Les bèsties del sud salvatge (The Beasts of The Southern Wild | Les bêtes du sud sauvage), de Benh ZEITLIN. Producció nord-americana. Amb Quvenzhané Wallis, Dwight Henry. Gran Premi del Jurat de Sundance 2012 (US Dramatic Competition, “opera prima” de Benh Zeitlin, cineasta de Nova Orleans (EUA) que debuta amb una ficció de tons apocalíptics (pujada del nivell del mar, reaparició d’animals prehistòriques…) i té de protagonista una intrèpida nena de sis anys i son pare. Units per un fort vincle, la nena se’n va a buscar la mare desapareguda, quan el pare emmalalteix i la natura s’engresca. Durada: 1h32.

***

FOTO Element de la imatge gràfica del Festival de Canes 2012