Alguna cosa està passant, i potser no ens en adonem.
Internet ja no és la xerxa estàtica que era fa 15 anys, sinó que ha evolucionat cap a una imatge de plataforma on l’usuari final, nosaltres, és el qui fa la
xerxa creant l’estructura modulable d’aquesta plataforma.
Nosaltres fem la xerxa i la remandem, com la dona del pescador. La
xerxa millora gràcies a la participació. Gràficament,
un exemple d’això és la Vikipèdia. Fa deu anys a internet
la
Britannica Online, la versió electrònica de l’ Enciclopèdia Britànica amb 65.000 articles, era el refent de consulta i d’informació. Tan sols 10 anys després ho és la
Vikipedia amb mes de 1.500.000 articles en anglès, 400.000 en francès,193.000 en espanyol i 52.000 en
Català, i molts més en altres llengües.
I tots els articles escrits pels usuaris finals, nosaltres (els qui dubteu de la credibilitat de la Vikipèdia cliqueu
aquí, aquí i aquí).
La xerxa evoluciona i millor gràcies a la participació. Això és el que anomenem
web 2.0, i es vesteix de blocs, de comunitats fotogràfiques, de distribució de continguts, etc.
A l’Escala també fem xerxa, i
evolucionem.
La participació és la millora manera de conèixer amb precisió el que esperen els ciutadans,
els escalencs. La participació augmenta i creem nous espais de
debat, de
cultura, d’informació, d’
opinió…
Les nostres institucions sembla que també evolucionen.
El Síndic de Greuges de l’Escala ha obert un bloc, per tant una part d’aquella plataforma que parlàvem en la qual participem, evolucionem i millorem. El síndic és el valedor dels drets de tots nosaltres davant l’administració pública i ara s’ens mostra d’una manera més propera, més diàfana. En
Francesc Torrent ens obre una escletxa per conèixer la seva feina i per intervenir-hi mitjançant els nostres comentaris, les nostres aportacions, etc. remandada amb la lucidesa d’
un home bo que, potser sense copsar del tot l’enorme pas que ha fet,
ha evolucionat una institució municipal mai prou valorada.
Creix l’escalosfera i amb un síndic 2.0. Poca broma.
És que les possibilitats que ofereix Internet són inabastables. Si els nostres polítics no fossin uns covards, uns gallines i uns capitans de la sardine, a algun d’ells se li podria ocórrer començar a experimentar amb la democràcia directa. Clar que si algun dia s’imposés la democràcia directa (i s’acabés la democràcia participativa) se’ls acabaria la feina i amb aquesta totes aquelles extranyes coses que fan que difícilment un polític es retiri…
Tècnicament és possible construir una àgora (i no parlo de discoteques), sense els costos d’estar convocant referèndums per a cada decisió. Ara ja és qüestió de voluntat política… i aquí ja no sé si és tan possible…
D’altra banda celebrar l’enorme pas que ha fet al senyor Torrent (que rima amb valent, amb pacient i amb coherent). Que n’aprenguin!!
és ben bé que a l’escala sempre heu estat uns avançats al vostre temps…
Felicitats, tot i no comprendre massa el significat històric del que ha fet el vostre síndic.