la dona del pescador

marc teixidor | l'escala | l'empordà

19 de setembre de 2006
5 comentaris

Salvador (Puig Antich), de Manuel Huerga.

Ahir vaig anar al cinema amb la Maria. Era la primera vegada que hi anàvem junts i vam escollir Salvador i tot el dia d’ahir, inconscientment, vam estar recopilant opinions i comentaris, enviant-nos correus-e amb enllaços que en parlaven.
La Maria va emprar el terme "puristes" per qualificar els comentaris de l’òrbita més crítica políticament que jo, sense voler i potser també inconscientment, vaig visualitzar com a grupuscles marginals. Estava totalment equivocat.
Crítiques a la pel.lícula, ja siguin tècniques o en referència al contingut, n’hi ha a grapats a la xarxa per tant no les voldria reproduir. Però si que vull dir que la banda sonora és totalment pretensiosa i sobreposada. Sobreposada perquè va sempre un pas enrera de la imatge i resulta un vulgar exercici que no és capaç de transmetre l’emoció i la transcendència de les escenes més fosques, i pretensiosa per la basta utilització d’unes guitarres elèctriques que volen prendre el protagonisme i acaben violant els sentiments dels passatges. Per no parlar de la més que gastada i ploranera Knockin’on heavens door i Suzzane utilitzada i fent parella amb un "canuto" per intentar contextualitzar la pel.lícula.
Una Pel.lícula, això si pel.lícula que no documental, totalment fora de lloc i on Barcelona és Barcelona com podria ser Berlin o Roma. On les vicissituds de la societat i la classe política catalana i espanyola no hi són presents, tampoc hi tenen cabuda els paràmetres morals, polítics i personals de Salvador Puig Antich i que el van encaminar a tant tràgic destí. Així també soc del parer que no és ni de lluny un exercici de memòria històrica i que el resultat del film no hauria agradat gaire a Salvador per la voluntat manifesta i legítima de voler projectar una imatge de mite en la qual no creia. Però també per estar complementada amb instruments, també legítims, de "llagrimeta fàcil" com l’escena de pètals i roses malposades, escampats per terra i castigats per la pluja.

  1. ni res de bo no te?

    a mi no m’agrada gens anar al cinema a veure una pel·licula que m’hagin criticat, ni per bé ni per mal.

    hi vaig amb idees preconcebudes.

    també et diré que normalment surto del cinema amb millor gust de boca anant a veure una pel·licula que m’hagin criticat negativament, per que sempre resulta ser millor del que m’han dit (a vegades no es salva per enlloc).

    una abraçada

  2. si vols mirar la pagina que et parlava es: La comunitat  bloc rigola  titul roda de premsa salvador.

    te un petit video que surt en diego piñeiro a la roda de premsa i diferentes llocs per poder anar i veure les diferentes declaracions que han fet els exmembres del mil.

    merce

  3. Acabo de veure la peli:

    Penso que m’ha quedat ben clar tot el que es refereix al tema polític. Potser als del MILL els sap greu que no hagin comptat més amb ells… No m’ha desentonat gens la banda sonora, en Llach ha posat al dia la instrumentació i prou. Suzzane era de l’època, ni més ni menys. Suposo que el director volia fer justament una pel·lícula, no un documental. Els paràmetres morals, polítics i personals de Salvador Puig Antich els he copsat, si no, no hauria entès els seus actes… Ni tan sols crec que el martiritzin, penso que s’hi podrien haver recreat molt més i no ho han fet, la veig força realista, gens melosa. I Barcelona, si la coneixes, t’és molt present… És una visió, evidentment ni del tot política, ni del tot mitòmana, ni del tot no sé què… A mi m’ha agradat…

Respon a eu autosh Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!