la dona del pescador

marc teixidor | l'escala | l'empordà

24 d'octubre de 2007
6 comentaris

Rajoy i el Síndrome del Fossar de l’Orquestra

La deriva en que naveguen Mariano Rajoy i el seu equip és sorprenent. El crèdit obtingut al llarg de la legislatura atiant la confrontació de les dues espanyes ha quedat en res gràcies a la maldestra gestió de les intervencions públiques del líder popular. 

En el darrer mes Rajoy ha obviat el cos a cos amb Zapatero al Congrés exhaurint tots els temps d?intervenció en formular la pregunta corresponent enlloc d?interpalar i fustigar al president, com havia fet fins llavors i que tan bons resultats li havia donat en el manteniment de la tensió i la movilització del seu electorat. Posteriorment Rajoy patina de nou al afirmar en una roda de premsa que en el lloc de Zapatero hauria transmès el mateix missatge a Ibarretxe en la famosa trobada de la Moncloa. Una trobada que mediàticament, als mitjans afins, podria haver durat molt més que el que va durar com a conseqüència d?aquestes declaracions. Un altre error tàctic al sarró de Don Mariano, agreujat per les dures declaracions de Zaplana contradint la tesi de Rajoy. Una imatge més de la debilitat d?un líder qüestionat. 

I ara resulta que Rajoy dubte que el canvi climàtic sigui un problema greu, que no ens hi hem d?amoïnar perquè li ha dit un cosí seu que no sabem que passarà d?aquí a 300 anys. Un altre error polític i comunicatiu, i aquest cop greu. 

En comportament polític i electoral anomanem Valance Issue als temes que virtualment tenen una mateixa resposta per pràcticament la totalitat del electors. És a dir si preguntem a una mostra d?electors si s?ha de lluitar contra la corrupció política o l?atur, la pràctica totalitat dels qüestionats contestaran que si. En la última dècada l?ecologisme ha entrat a formar part d?aquest grup de temes i en conseqüència el canvi climàtic també, i més encara quan a Al Gore i companyia els hi han concedit el Premi Nobel de la Pau.

Però aquí no s?acaba tot sinó que l?amplificació de la notícia és en gran part deguda al que en comunicació política es coneix com el Síndrome del Fossar de l?Orquestra. Aquest síndrome ens parla que, pels mitjans de comunicació, sempre prima l?INTERESSANT per sobre de l?IMPORTANT. L?Alegoria d?aquest concepte és un polític que es dirigeix a fer un discurs, per exemple, sobre la Pau al món i al pujar a l?escenari ensopega i cau per les escales (o al  fossar de l?orquestra) els mitjans de comuncació potenciaran aquest darrer fet (interessant, curiós) en detriment al realment important (el discurs, els mètodes a emprar, etc.). En el cas de Rajoy passa exactament el mateix en el ?me lo ha dicho un primo mio? : sense aquesta frase les declaracions de Mariano Rajoy haguessin tingut  molt menys impacte, jo no estaria escrivint sobre Valance Issues i els mitjans afins al PSOE no estirarien la notícia com ho esta fent. Un greu error tan polític com comunicatiu. Un altre per afegir a una llista que semblano tenir fi. 

  1. Completament d’acord, Marc,

    I jo encara hi afegiria, i va i ho diu just quan Al Gore està de gira per Espanya  rebent el premi príncep d’Asturies! (és a dir, es podrà defensar segur).

    Respecte al síndrome del fossar de l’orquestra, en un sol dia ja s’han penjat 22 vídeos sobre el tema a YouTube, i fins i tot des del Partit socialista gallec ja han endegat un vídeo de campanya (http://es.youtube.com/watch?v=dLx6PCMjs6o). Sembla que la vídeo política està en auge, i més donant "carnassa" al partit contrari.

    Salut.

  2. I ho trobo un error táctic mès greu, si tenim en compte que ho diu, saben que l’Al Gore el dia desprès es reuneix amb el Sarkozy. I ho feien per aixi el Sarkozy presentar el seu programa ecologic… i digo yo, aixo no ho fan expresament ??

  3. Ja m’agradaria que tot plegat fossin errors tàctics, o millor que fossin estratègics. Algú va dir que la història primer es produiex com a tragèdia i després es reproduiex com a comèdia.  

    Ja fa anys que la dreta presenta el missatge que el franquisme va ser una mena de dictadura amable i paternalista. I cada vegada es vant treient més la careta.  I vant fent una feina de curcó. Els historiadors revisionistes ja fa temps que donen la llauna.

    Les declaracions de Mayor Oreja, penso que no són cap casualitat i el llibre de l’Aznar dirigit a un jove actual tampoc. No estic segur que les declaracions de Rajoy ho fossin. No estic segur que el canvi climàtic estigui tant consensuat com sembla. Malgrat Al Gore encara hi ha una gran quantitat de gent que es pensa que són cosa d’ecologistes i de progres, que estan en contra del progrés. Penso que entre el falsajament de la història, "Espanya se rompe" i ara les declaracions aparentment " de paleto" sobre el canvi climàtic, volen cimentar el seu vot sobre la falsetat, la por, i la ignorància, perquè saben,  ho es pensen, que poden tenir un graner abundant de vots.

    Des de el 96 la dreta va decidir "echarse al monte". I cada vegada hi és més

Respon a Salvador Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!