La desconnexió de l’ésser humà amb el seu jo intern és més que notable. la veritat de les mentides més que exel·lents i la futalitat del temps objectiu una evidència.el que ja no tenim tant present és la capacitat de vences a un mateix, destrossar les pors i els prejudicis i ballar somrients al sò
doncs això: que em felicito a mi mateix. avui és el meu aniversari i abans d’anar a dormir em faig el petit regal d’escriure i recordar trucades que avui no rebre. Trucades amb paraules últimament poc definides que em deien somrients per molts anys.no és gran cosa i potser és una mica surrealista, però què
En el camí cap a la pau a Irlanda del Nord Desmond Tutu hi ha jugat i hi juga un paper clau. Un paper allunyat de tractats i castells, molt més proper. Juga en el terreny de la condició humana, apropant els botxins a les víctimes i aquestes a aquells que els hi han condicionat
bona nit, escric no se perquè. però estic amb en bube i com que l’estimo es mereix una entrada en aquest espai. avui, ell, ha sabut que el bloc tornava a estar actiu. En part escric per això. disculpeu-me la meva cadència però ja porto alguna que altre ratifia. Bé, portem! salut! marc
és de bronze i espera absorta que el seu home torni de feinajar: homenatge de la vila a les seves filles que ignorant llevants i tramuntanades lluitaven al mar des de terra ferma.
visc entre civilitazions llengües de foc il’esparança és el marque el fat combat.
visc entre miralls de mar,els verds de l’empordà,les neus de la marei el vent tramuntanat.
avui us penjo unes fotos de casa, de l’escala. salut hi hagi!
ahir, el meu amic david va fer 31 anys.El meu amic david (petit, des d’ara) ni tan sols crec que llegeixi aquesta lletra, però l’estimo tant que preferixo que no ho faci: m’agradaria ser com ell, perquè negar-ho. Estimar tant com ell estima a la Carol i plorar com només ell plora. En petit creix
avui sembla que el temporal amaina. Fa fred però a Rússia en fa més, gràcies Antonia. La foto que acompanya el text és d’aquest matí a quarts de nou, poques hores abans que em sobresaltés d’un comentari a la web de la meva vila: "algú em pot dir on és el correu d’aquesta pàgina??". No
no ‘he tornat boig, no: Ja ho estava, però a aquestes hores del matí brollo lucidesa i encara és fosc. No sabia que a quarts de vuit encara fos negra nit i, al mateix temps, pogués ser tant clar: he passat una gran nit, per què no dir-ho.Ara dutxa i feina: tornem a la relitat
m’ha arribat a les orelles que aquest bloc té requesta. saben els lectors (in)fidels que aquesta bitàcola en un any i mig ha canviat tres vegades de format, que un recordi. Aquesta nova etapa encetada a finals de l’any passat pretenia que fos una vàlvula particular d’escapament, confiant cegament amb les meves ínfimes dots literàries, sense lectors (coneguts). l’estimat lector
ara fa sense voler ara fa tres mesos la meva vida s’ha accelerat. abans mai em posava malalt. En tres mesos he hagut d’enviar dos correus al jefe dient-li que no aniria a treballar.masses festes, ja us ho diré! elles en diuen 2on erasmus, nosaltres callem. Mai hem fet cap erasmus. Elles són de la
cada dia estic pitjor. la incertesa davant el futur em degolla. procuro que passi el més deseparcebut possible encara que de fuetajades acadèmiques en tinc a diari. no em dixo de castigar una i altre vegada per què carai no vaig ser capaç d’organitzar el meu temps d’una manera mínimament racional a barcelona? Ara tot