la dona del pescador

Això de no tenir amb qui pactar, ha de ser molt dur. Això és el que l’hi passa a CIU, que no pot ni pactar els càrrecs institucionals que tindrien, a priori, a l’abast. Que ja se sap que a perro flaco todo son pulgas.

A la fi Mesa del Parlament constituïda a plaer per els qui tenen amb qui pactar. Ernest Benach president una altre vegada i Higini Clotas de vicepresident primer, again. De segon  vicepresident també repeteix Ramon Camp (CIU), honorable prohom convergent i present en totes les legistlatures al Parlament exepte en una.

El talibà Puig, d’aquest no se pas que en faran, té tots els números per cremar-se a la tribuna després de dues legislatures com a portaveu dels companys de viatge del PP i Ciutadans a l’oposició. En Puig (que no l’Estanis, en Francesc o en Lluís:  tres Puig de primer cognom i regidors a l’Escala) ha clamat a la mare democràcia per l’elecció de Carme Gil enlloc d’Ernest Benach. Però l’han d’haver fet molt grossa perquè, tal com diuen ells, ni se’ls escoltessin.

Però el millor de la jornada d’avui: l’americana d’en Carod. Tres o quatre talles més petita. No se si s’ha engreixat o els propietaris de la tintoreria on la porta són votants de CIU. Però el cert és que la imatge era esperpèntica: cantant els segadors i aquells botó a punt de saltar. I al seu costat dret, ferm, estirat, i amb el pit cridant "Via fora catalans", Joan Puigcercós: com diuen per aquí, "asta a mi em posa". El relleu està servit.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!