la dona del pescador

marc teixidor | l'escala | l'empordà

3 de novembre de 2006
8 comentaris

La clau la té Montilla

Uf! Quins dies… Ja s?ha acabat la campanya, el poble ha parlat i sobretot ha callat, ja tenim els resultats, les victòries de tots plegats. Excepte la d?ERC, que amb una allau de lucidesa clamen la seva derrota. De manera emfàtica deia Josep Lluís Carod: ?Nosaltres no hem guanyat, hem perdut?. Lògic i planer. Senzill i ras. Entenedor i primari. En aquestes eleccions ERC hi ha perdut molt, tant que ha perdut la clau. Ara, la clau la té Montilla.

Aquesta darrera campanya electoral ha estat marcada per la beligerant estratègia de del Comitè de CIU, encapçalat per David ?Rove? Madí, un dels grans derrotats. Madí, que ja ha posat el seu càrrec a disposició de Mas, va dissenyar una estratègia ofensiva: va marcar el ritme de la campanya, va portar la iniciativa i va atacar el contrari constantment. Potser no li convenia ja que partia d’una posició dominant, però jo penso que si. Tot i que va començar de manera dubitativa i, al meu entendre, errònia en la focalització dels punts febles de l’alternativa (llegeixis Montilla), poc a poc va centrar-se en l’obra de "desgovern (?)" del Tripartit i en el seu arquitecte (penso en el dvd). Ja vaig comentar que pensava que era la carta que CIU havia de jugar encara que la campanya excessivament arrogant els hi ha passat factura i la voluntat de convertir unes eleccions legislatives en un plebiscit ha estat un llast. També han destruït els (en boca de tots) ponts de diàleg tan a dreta (PP) com esquerra (ERC) i tans sols a hores d’ara el Gran Pacte amb el PSC seria potencialment factible.

Així el PSC té la clau: formar govern amb CIU o reeditar el tripartit. Ja vaig dir ahir a la tertúlia de Ràdio l’Escala "al mig com el dijous"que veia possible però poc probable el primer cas pel "prop de suïcidi" que significaria pel PSC supeditar-se en un govern a l’antagònic CIU. I molt probable la reedició del tripartit per raons político-idealistes: desenvolupament de les polítiques socials, educatives i sanitàries endegades que volen del mig o fins i tot del llarg termini per consolidar-se; i per raons Politico-realistes: a ERC l’última cosa que li convé es desaprofitar l’ocasió de minar les bases sobiranistes de CIU i apoderar-se hegemònicament d’aquest electorat , deixar a Mas a l’oposició és estratègicament molt positiu per ERC. El "fill petit de CIU" s’ha fet gran i es fora de casa des del 99 quan el pare Pujol els va menysprear enfront del PP.

CIU ho sap i per això comença la roda de contactes amb el PSC que és la seva primera opció de pacte i deixa fins dilluns (fins dilluns!) les converses amb ERC. Potser faran tard. El PSC també ho sap per això comença els contactes amb ERC.

Aposto que aquest cap de setmana aïllarem les primeres incògnites tot i que la pedra de toc és clara: Montilla té la clau, o reedita el tripartit partint dels defectes i disfuncions d’aquesta darrera legislatura o entrega la presidència a Mas que a Madrid ja els hi va bé. Però és clarificadora l’oportunitat del PSC de desmarcar-se del PSOE i escenificar la seva independència. És per tot això que em decanto per una reedició del tripartit imminent, potser diumenge a molt estirar la propera setmana.

Nota: les vacances de l’autor han arribat a la fi, les del bloc també. El proper article, que prepararé aquest cap de setmana, serà l’anàlisi dels resultats a l’Escala. Dilluns el podreu consultar. Salut!

  1. O per ser més exacte el vicepresident del govern Pere Solbes, que té la clau dels calers, i amb el calers fara i desfara el que vullga a Catalunya.

    Això ho saben tant CiU que va pactar l’Estatut amb allò de la negociació bilateral com ERC.

    I és que no n’hi ha a l’Estatut el concert economic. I per eixa raó José Montilla no el volia el concert economic, per no pedre comba.

  2. Jo no se si Montilla té la clau o no, però que li faran dir que la té desde madrid segur i que la clau (anteriorment en mans de ERC) té un nou eliscient com el creixement lineal per no dir espectacular de 3,6,9,12… d’aki 8 anys arriben als 48 de convergència….XDXD govern d’esquerres, govern d’esquerres….(a falta de tall d’audio…)
    en fi, seguirem atents al blog i sobretot a l’actualitat política catalana.

    PD- Pq no fas un anàlisis de l’entrada d’aquests personatges (per dir algu) de ciutadans….carda basarda!

  3. M’ha fet molta gràcia llegir que fer un comentaria anónim és de covards… Des del meu punt de vista, el covard no es delata per això…covard és aquell que és incapaç de deslligar-se, de desencorsetar-se i emetre judicis de valors objectius.. (segurament m’he explicat molt malament, però no tinc molt de temps…)

    Escolteu! La campanya s’ha acabat i és hora de fer valoracions honestes dels resultats. El descrèdit de la classe política comença aquí. Tothom ha guanyat!!! no veieu que això és impossible…fem un exercici de responsabilitat i sinceritat d’una vegada i comencem a apropar-nos novament a la gent.

    Estic d’acord en que CIU no és el guanyador d’aquestes eleccions, però, si us plau, no es podem creure que PSC ha sortit reforçat i que té la clau del pany….L’aposta de l’aparell del partit socialista per Montilla ha estat un fracàs espectacular i una reedició del tripartit sóta els mateixos paràmetres de la darrera legislatura, seria unaa barbaritat i una vergonya. Jo només contemplaria una possibilitat: ser molt ambiciòs en els plantejaments i durant la negociació amb ERC i ICV, i només si accepten la plena sobirania del PSC, reeditar el tripartit. Com que això serà mpossible i crec que seria un error enorme deixar el govern en mans de la inmadures i falta de rigor d’ERC….el PSC a l’oposició i a esperar temps millors…(poder a qualsevol preu serà la nostra fi)….i que consti que sóc votant soicalista i que vaig votar Montilla…

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!