la dona del pescador

Les festes s’acaben i qui més qui menys torna a la freda rutina. Aquest any i sense cap mena de dubte, l’estrena de les Barraques de l’Escala ha estat l’estrella de Sta. Màxima.
Podriem parlar extensament del perquè no n’hi havia abans: però això no val. Ara ens tocarà parlar amb els organitzadors, alguns ja ho hem fet, i veure quantes persones s’apuntaran al cavall guanyador.
No dubteu que molta gent es sentirà o es voldrà publicitar com a peça capdal de la organització o com a dinamitzadors de tal acte o activitat, i és clar hi hauran petacades per fer-se veure.
Però en un poble encara petit com l’Escala tots ens coneixem. No ens vendran la moto, la barraca en aquest cas.
Aviat us explicaré els (no) criteris que ha seguit l’actual consistori alhora de concedir subvencions (joventut, festes…). Però no és el moment. Ara és el moment de païr tant èxit i ja arribarà l’hora de possar a tothom al seu lloc. Ara només podem felicitar a l’organització de les barraques i a la Comissió de Festes que amb el pressupost del que disposen fan una feina mai prou ben valorada.
Aquesta nit els Focs! un no hi podrà ser-hi però aquest any no plourà ni farà tramuntana que ja és un gran què en aquestes dates. Espero que sigui un altre èxit i tant emocionant com sentir la sardana "Bona Festa" de l’Avi Xaxu des de l’aigua (Dolors Poch, dixit).