la dona del pescador

I pensava que, tot i el tòpic, no m’en recordaria. Doncs cap problema més que la roda del davant és massa grossa pel meu peu, calço un 46 i quan girava la punta, del peu, fregava amb la coberta, de la roda.

he baixat carrer avall, direcció la plaça on he tombat a l’esquerra per enfilar el lleuger desnivell del carrer Empúries que a m’ha semblat l’alpe deux. Una vegada coronat el carrer, directe cap a La Creu. Ai La Creu! Si mai veniu a l’Escala hi heu d’anar. La creu és una petita cala a l’oest del casc antic, sense sorra i amb prou feines mainada – dit amb tot el respecte que em mereixen les corredisses d’aquestes petites personetes per sobre totes les tovalloles que es creuen al seu camí – . La Creu, quan els dos barris de l’Escala -el Pedró i el Passeig – s’enfrontaven a pedrades per tan sols creuar el carrer del Mig  era el lloc de bany de la persones del Pedró, i l’Olla – plaça de bany que enveja en tot la Creu – de la gent del Passeig.
Ara bé la quantitat de puntes de cigarretes que hi ha és indecent. Ningú se’n cuida a excepció dels usuaris habituals que recollim a diari cadascun de nosaltres un paquet de tabac que visitants de cap de setmana – benvinguts siguin i lloats si fa falta que la cosa està molt malament – i algun infiltrat del Passeig ens deixen de penyora.
Des d’aquí a tots els futurs i potencials visitants quan vingueu i fumeu, convideu. Després endueu-vos les puntes que nosaltres, per sort, i anem cada dia.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!