la dona del pescador

Ara que t‘he conegut, va i et mors. Quins pebrots! Home! Kurt, no ens ho facis això. Et recordaré com l’apàtrida i pel gust amarg de la nicotina que ara fumaré . Suposo que no hi ha res a fer, per això reprodueixo una de les  teves frases cèl.lebres, estimat eclèctic intemporal, a tall d’epitafi:

‘Denunciaré una companyia tabaquera perquè al paquet de cigarretes m’havia promès que em mataria, però encara sóc viu.’

Company això s’ha acabat, per ara. I vés a saber si et deixaran fumar allà on has anat. Aquí a Catalunya no ens ho deixen fer gaire enlloc, ja t’ho havia explicat. Aquest vespre em posaré alguna cançó dels AF i llegiré alguna cosa teva, m’encendré una cigarreta i escriure una oda als aficionats que de professionals, amic Kurt, en el club dels mediocres n’està ple.

apa, records Kurt!  I no m’esperis que encara tinc feina!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!