Alguna cosa està passant, i potser no ens en adonem. Internet ja no és la xerxa estàtica que era fa 15 anys, sinó que ha evolucionat cap a una imatge de plataforma on l’usuari final, nosaltres, és el qui fa la xerxa creant l’estructura modulable d’aquesta plataforma. Nosaltres fem la xerxa i la remandem, com
Bé sembla que ja tinc més o menys definit el disseny del bloc i els seus colors, que són els que podeu veure en els 3 primers posts. hi ha alguna cosa que no m’acaba de convèncer… M’agradaria que em donéssiu la vostra opinió crítica de la nova estètica del bloc, els colors escollits, la capçalera, etc.
CIU està en crisi. La federació nacionalista passa per una d’aquelles èpoques en que tot sembla que s’hagi d’esberlar. Penso que no serà així vistos els precedents però ara entre en joc una variable poc vista anteriorment, CDC també està en crisi. La portada de la Vanguardia de divendres és prou explícita: certs sectors de
A l’Escala des de l’aparició en tromba del bloc de l’Estanis (PSC), han sorgit altres blocs polítics. Amb celeritat el senyor batlle, Josep Mª Guinart (UDC) va crear el seu a l’agost i hi va començar a escriure-hi el mes d’octubre, seguidament va aparèixer el bloc d’en Rafel Bruguera (PSC) i darrerament l’anomenat Políticament Correcte
Aquest bloc i el seu autor d’adhereixen, a la seva manera, a la campanya "Jo també compro música en català" No compro música, me la baixo. Però m’he gastat la pasta en 3 concerts d’aquest paios el darrer any, i la veu en difondre, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, les seves
Llegeixo a Vilaweb i la Malla, en pocs dies de diferència, sobre els regals lliures, és a dir aquells regals fets, ideats o relacionats amb l’open source o codi lliure.l’accés al bloc The Open source Gifts m’ha portat a descobrir un El projecte obert de Pròtesis.El programari lliure aquell que pots modificar, utilitzar i distribuir
Com cada any la revista Time dedica la portada del darrer número a aquell/a que els seus lectors consideren ?the person of the year?. Al llegir la notícia a la Malla fa cosa d?una setmana em vaig alegrar de la tria per raons diverses però sobretot perquè mai havia estat portada del Time. Per tant
Avui és el dia: 10.000 visites són les que ha rebut aquest bloc des de que Mesvilaweb va instal.lar els comptadors de visites a mitjans de Juliol de l’any en curs. [Com a regal: un gran post, escrit per l’encara més gran Jordi Sabater "sombretti", des del qual us podeu descarregar una exel.lent versió de
Nadal, època de regals, d’amor, de pau i fraternitat. Nadal, època de butxaques buides, d’excessos, d’àpats copiosos i de radioactivitat. Andrei Litvinenko va morir el 23 de novembre per enverinament amb Poloni 210. Fascinant el cas, tant que espero el primer pseudo-llibre d’anàlisi al respecte: vull conspiracions, xarxes a priori sense cap connexió, michaels caines de
Que els blocs són política només cal consultar el directori d’en Saül. Que els blocs seran protagonistes a les eleccions del proper maig n’estic convençut. Que els blocs polítics són una novetat, també. Però innovació és el que ha fet Estanis Puig per celebrar les primeres 5.000 visites al seu bloc. Desconec si algú altre
Aquest bloc i el seu autor s’adhereixen a la campanya "un Orgasme per la Pau" Doncs resulta que una parella de pacifistes de Califòrnia ha convocat la humanitat a "un orgasme mundial per la pau" el 22 de desembre, la data del pròxim solstici, amb l’esperança de crear una massa crítica de vibracions favorables a l’harmonia.
Això de no tenir amb qui pactar, ha de ser molt dur. Això és el que l’hi passa a CIU, que no pot ni pactar els càrrecs institucionals que tindrien, a priori, a l’abast. Que ja se sap que a perro flaco todo son pulgas. A la fi Mesa del Parlament constituïda a plaer per els qui
Antònia Font és actualment el meu grup de música preferit. En una de les seves cançons arenguen que "que el món sigui sempre dels aficionats". El que fa Joan Miquel Oliver és projectar el seu eclecticisme vital, al qual em puc sentir identificat sense gaire esforç. Aquesta setmana he conegut un altre gran "aficionat", Kurt Vonnegut (Indianàpolis, 1922). Des d’una òptica egocèntrica
Uf! Quins dies… Ja s?ha acabat la campanya, el poble ha parlat i sobretot ha callat, ja tenim els resultats, les victòries de tots plegats. Excepte la d?ERC, que amb una allau de lucidesa clamen la seva derrota. De manera emfàtica deia Josep Lluís Carod: ?Nosaltres no hem guanyat, hem perdut?. Lògic i planer. Senzill