la dona del pescador

marc teixidor | l'escala | l'empordà

6 de maig de 2008
6 comentaris

Vine a Twitter, Jordi.

Un dels blocs polítcs més interessant que es fan actualment a les comarques gironines és d’en Jordi Martinoy , Delegat del Govern de Catalunya a Girona.

M’agrada perquè en Jordi Martinoy és un polític sensat, moderat en les formes i de discurs coherent, li agrada Sanjosex i és de Tarruella. I això es nota en la seva manera d’escriure i conduir el bloc. No ens coneixem.

Avui, encara m’agrada més perquè quan l’he visitat he vist que ha colocat un widget interessant, el Google Calendar.

Amb el Google Calendar podem seguir l’agenda del Delegat del Govern, saber que farà aquesta setmana, a quin hora i a on. En Jordi Martinoy té la intenció d’apropar als ciutadans la tasca que realitza des de la delegació. Per aquesta via m’he assabentat que el President de Catalunya visitarà divendres Torroella de Montgrí.

Però això no ha d’acabar aquí. l’Utilització del Google Calendar ha de ser el pas previ perquè en Jordi Martinoy salti a una de les plataformes amb més potencial comunicatiu a la xarxa, el Twitter.

Twitter permet a tothom, i per tant als polítics també , explicar als internautes que estan fent en aquell precís moment des de qualsevol l’ordinador o des del seu telèfon mòbil.

l’Experiència més interessant en l’ús del Twitter polític al nostre país porta la signatura de José Antonio Donaire, Carles Puigdemont i Albert Batalla, diputats al Parlament de Catalunya. Gràcies a ells podem seguir les sessions plenàries del Parlament en temps real, a partir de les minicròniques que envien amb els seus telèfons.

El Twitter, tot i ser una eina relativament nova, ja va ser present a la campanya electoral del 9M. Jordi Xuclà, Carles Campuzano, Carme Chacón o Jordi Sevilla van obrir el seu. Després el van abandonar.

A resultes de la convocatòria del congrés d’ERC, Twitter ha tornat a entrar en campanya. Joan Puigcercós, Anna Simó, Ernest Benach o Rafel Niubó ja tenen el seu, cosa que permet als membres d’ERC saber on són, què fan i comuncar-se amb els seus candidats.

Tot i això, penso que el Twitter és més útil en temps de campanya permanent que durant la campanya electoral. Entre eleccions és quan Twitter desenvolupa el seu potencial ja que permet al polític explorar una sèrie de conceptes que li poden ser molt útils de cara a la següent contesa electoral:

  • Proximitat: Twitter permet als ciutadans saber que està fent un polític, en què treballa i amb qui es reuneix. A molts polítics només els hi veiem el pèl quan hi ha eleccions.
  • Implicació: els usuaris de twitter poden contestar els missatges dels seus representants polítics, remetre’ls fotografies i interaccionar-hi permanentment des de qualsevol racó del planeta.
  • Coneixement: Twitter és una bona eina de projecció a la xarxa, per fer-se conèixer o assegurar-hi un presència continuada sense gaire esforç.
  • Eficàcia: la limitació de caràcters (140) del Twitter permet als polítics emprar un llenguatge directe i senzill, proper al ciutadà i més eficaç.
  • Segmentació: el Twitter és una eina que utilitzen molts “líders d’opinió” de la xarxa, primer segment on s’hauria de dirigir qualsevol campanya política online. I sobretot, és utilitzat per joves d’entre 16 i 35 anys.
  • Modernitat: la utilització d’eines 2.0 com Twitter afegeixen al polític un plus de modernitat, denota coneixement del temps present i dels avenços tecnòlogics.
  • Eliminació dels intermediaris: ja no cal esperar que un periodista faci una entrevista a un determinat polític sinó que qualsevol usuari pot fer-la individualment i fer les preguntes o els suggeriments que a cadascú cregui convenients.

En definitiva, Twitter és una plataforma de proximitat que els polítics comencen a explorar com a eina de comunicació directe. Ara és el moment, Jordi.

PS/ per saber moltes més particularitats de l’ús del Twitter per part del polítics és d’obligada consulta el bloc d’en Xavier Peytibi, e-xaps: partidos políticos e internet, bloc que aquesta setmana ha complert dos anys a la xarxa i és tot un referent en l’anàlisi del l’us d’internet per part dels partits polítcs. Moltes Felicitats, Xavier!!

  1. Marc, moltes gràcies per les teves paraules sobre el meu blog. Jo tampoc em perdo cap dels teus posts, dels quals sempre n’aprenc coses (per exemple en relació al procés electoral nord-americà).

    Estic convençut que els polítics de futur hauran d’utilitzar eines 2.0. Pel que fa a mi, no tinc clar si sóc un polític de futur… Pensaré en això del Twitter, però la veritat és que sovint en prou feines tinc temps de fer un trist post setmanal al meu blog.

    ps;  algun dia hauríem d’escriure sobre encontres i desencontres entre esquenapelats i lladreburros. Podria sortir-ne tot un tractat!

  2. jo soc molt recelos de l’us de twitter com a us personal… pero en campanya te una potencialitat brutal. encara que el target al k arriba no es el k interessa: solen ser convençuts ja…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!