Rajoy i el Síndrome del Fossar de l’Orquestra

La deriva en que naveguen Mariano Rajoy i el seu equip és sorprenent. El crèdit obtingut al llarg de la legislatura atiant la confrontació de les dues espanyes ha quedat en res gràcies a la maldestra gestió de les intervencions públiques del líder popular. 

En el darrer mes Rajoy ha obviat el cos a cos amb Zapatero al Congrés exhaurint tots els temps d?intervenció en formular la pregunta corresponent enlloc d?interpalar i fustigar al president, com havia fet fins llavors i que tan bons resultats li havia donat en el manteniment de la tensió i la movilització del seu electorat. Posteriorment Rajoy patina de nou al afirmar en una roda de premsa que en el lloc de Zapatero hauria transmès el mateix missatge a Ibarretxe en la famosa trobada de la Moncloa. Una trobada que mediàticament, als mitjans afins, podria haver durat molt més que el que va durar com a conseqüència d?aquestes declaracions. Un altre error tàctic al sarró de Don Mariano, agreujat per les dures declaracions de Zaplana contradint la tesi de Rajoy. Una imatge més de la debilitat d?un líder qüestionat. 

I ara resulta que Rajoy dubte que el canvi climàtic sigui un problema greu, que no ens hi hem d?amoïnar perquè li ha dit un cosí seu que no sabem que passarà d?aquí a 300 anys. Un altre error polític i comunicatiu, i aquest cop greu. 

En comportament polític i electoral anomanem Valance Issue als temes que virtualment tenen una mateixa resposta per pràcticament la totalitat del electors. És a dir si preguntem a una mostra d?electors si s?ha de lluitar contra la corrupció política o l?atur, la pràctica totalitat dels qüestionats contestaran que si. En la última dècada l?ecologisme ha entrat a formar part d?aquest grup de temes i en conseqüència el canvi climàtic també, i més encara quan a Al Gore i companyia els hi han concedit el Premi Nobel de la Pau.

Però aquí no s?acaba tot sinó que l?amplificació de la notícia és en gran part deguda al que en comunicació política es coneix com el Síndrome del Fossar de l?Orquestra. Aquest síndrome ens parla que, pels mitjans de comunicació, sempre prima l?INTERESSANT per sobre de l?IMPORTANT. L?Alegoria d?aquest concepte és un polític que es dirigeix a fer un discurs, per exemple, sobre la Pau al món i al pujar a l?escenari ensopega i cau per les escales (o al  fossar de l?orquestra) els mitjans de comuncació potenciaran aquest darrer fet (interessant, curiós) en detriment al realment important (el discurs, els mètodes a emprar, etc.). En el cas de Rajoy passa exactament el mateix en el ?me lo ha dicho un primo mio? : sense aquesta frase les declaracions de Mariano Rajoy haguessin tingut  molt menys impacte, jo no estaria escrivint sobre Valance Issues i els mitjans afins al PSOE no estirarien la notícia com ho esta fent. Un greu error tan polític com comunicatiu. Un altre per afegir a una llista que semblano tenir fi. 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *