El PSOE arranca. El PSOE ja té lema: "con Z de Zapatero". Arranca la precampanya electoral, precampanya per dir-ho d’alguna manera doncs en els nostres temps la campanya és permenent. La precampanya ha estat presentada en vídeo i pretén explicar de manera desenfadada i amb tocs d’humor, que tant bons resultats pot donar, l’acció de govern d’aquesta legislatura. Però centrem-nos en el vídeo que hem pogut veure avui, el de presentació, que compararem amb el de Rajoy de fa uns dies. Desgraciadament el PP no permet reproduir els vídeos en espais aliens a l’estructura del partit, per aquesta raó no el puc publicar al bloc. [vull seguir llengint l’article]
Tant formal com materialment és un vídeo amb molt de suc. Formalment és un vídeo molt pulcre, molt clar, molt net, que contrasta amb el darrer de Rajoy, fosc, carregat i antiquat. És també més dinàmic que el del seu homòleg popular gràcies al moviment de la càmera (l’equip de telegènia del PP va obtar per un pla fixe, estàtic). El mobiliari del despatx és modern i funcional, mentre que el despatx de Rajoy ens transporta a entorns de treball propis d’una altre època.
La vestimenta és una altre element a destacar. El departament de telegènia del PP escull vestit blau fosc, camisa blau clar i corbata vermella a ratlles. Lo dels blaus té molt a veure amb les pastilles de Calgonit.: les pastilles de detergent solen ser blaves i blanques. El blanc per la puresa i el blau per la netedat. Resulta que el nostre cervell percep el blau com a símbol de netedat, per tant les perletes blaves del detergent de casa no fan res més que "enganyar" el nostre cervell. Bé, al que anàvem… Zapatero tria una vestimenta esport, vestit marró clar, camisa blanca i sense corbata. Fixem-nos que el color del rostre del President és més pujat que tot el que l’envolta, cosa que ajuda a concentrar la nostra mirada a la seva cara… i en el seu somriure! Per equilibrar el fons, la gent del PSOE opta per uns llibres de format modern a l’esquerra de la imatge del color del partit, vermell.
Els símbols. Al vídeo de Rajoy hi apareix la bandera de l’estat però cap senya del seu partit. Per la seva part, Zapatero exhibeix l’emblema del seu partit quan el modern televisor projecta imatges dels seus mítings i al final, quan apareix el lema del vídeo. l’Absència del logo de PP en el vídeo de Rajoy és molt comprensible doncs es volia donar sentit d’estat a don Mariano. l’Absència de la bandera espanyola en el vídeo de Zapatero és lògica, ell ja té sentit d’estat, ja és president, no li cal. Evidentment tampoc li cal electoralment. Digne de destacar és la relació entre els tamany del logo de PSOE i el nom de Zapatero al tram final del vídeo. Aquest és una de les característiques de l’americanització de les campanyes electorals: el major protagonisme del candidat, la persona, vers el partit, la màquina.
Materialment, l’actitud de Rajoy i Zapatero són molt diferents. El primer seriós, institucional i apelant a l’orgull, el segon proper, simpàtic fins al punt de riures d’ell mateix, de la seva caricatura. Zapatero ens parla al mateix nivell, reconeixent que hi ha certa desconnexió entre la política i la societat i intentant mostrar-se com un ciutadà més, mentre Rajoy opta per un discurs de líder, de persona que arenga al poble.
Si Rajoy utilitza en el seu vídeo de menys de 2 minuts la paraula "Españoles" fins a 7 vegades, Zapatero prefereix utilitzar substantius com "modernidad", "seguridad", "equidad", "lealtad", "solidaridad", "humildad" en un vídeo de poc més d’un minut. Gràcies a la pronunciació que en fa convertint la D final en Z permet al President esmentar tots aquests conceptes, fer-los seus, se’ls adjudica per raons fonètiques, per associació amb els seu cognom i per herència familiar i/o d’origen. A més aquests conceptes, potser el més ambigu és el de "seguridad", són fàcilment assumibles i identificables amb els valors que històricament s’ha adjudicat l’esquerra i tots ells tenen un antagònic pejoratiu: soberbia, egoisme, deslleialtat, etc. És un vídeo que no vol convèncer sinó persuadir, seduir, a l’elector.
Podem dir molt més dels dos vídeos, però cal destacar per sobre de tot dues coses:
1- Els discursos i l’escenografia s’adapten a la perfecció a la persona i a l’escenari. El format dels vídeos no són intercanviables. Formalment són dos bons vídeos.
2- Els dos grans partits han donat el tret de sortida mitjançant el vídeo a internet, benvinguda videopolítica. Penjant el vídeo a Youtube, cosa molt barata, PP i PSOE s’asseguren màxima difusió als mitjans de comunicació tradicionals, la premsa, la ràdio i la televisió d’una manera molt econòmica.
Les eleccions generals de Març seran les eleccions de la videopolítica, les eleccions d’internet. Les noves tecnòlogies s’han de consolidar com a principal instrument de campanya d’una política que ja no és la que era.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Només volia felicitar-te pel teu fi i entenedor anàlisi dels vídeos de precampanya dels socialistes i populars.
En el video, en Rajoy sembla un notari de províncies del finals dels cinquanta o principis dels seixanta, sortint de missa d’11, emprenyat perquè el capellà no ha fet l’homilia que a ell li hagués agradat.
I en Zapatero sembla un "jove madur", professional d’èxit, satisfet d’haver-se conegut, relaxat, durant un cap de setmana en la seva tercera residència.
Si la democràcia és l’invent que es va trobar fa dos cents anys perquè les èlites es repertissin el poder de forma civilitzada, no es podria haver simbolitzat millor.