la dona del pescador

Acabo d’arribar i torno a marxar demà.
Però després de desconnectar del país, d’internet i de la política 5 dies (5
dies!!), et trobes un diari a una parada de bus, encens la televisió i connectes
l’ordinador, i no pots deixar de comentar alguna cosa:

1- El Periodico de Catalunya obre amb una notícia de font anònima que no es digna
d’ocupar el lloc que ocupa: el titular.

2- La Terribas fa un entrevista pòpia d’Ana Rosa Quintana, tòpica i
tendenciosa a en Jaume Roures. En Roures
demostra molta cintura i habilitat: deixa la brillant presentadora a l’alçada d’una teòrica de conspiració i accepta el
"repte" de "La Nit al Dia" mentre en Polanco si nega.
D’això se’n diu donar la cara i tenir un bon equip de comunicació (faltaria
més!).

3- En Joan Margall, alcalde de Torroella de Montgrí, ha fet un post dels museus
que ha visitat a París. Tinc ganes d’anar-hi, potser primer faré una cosa similar.

4- Gràcies al bloc de Mas Consulting arribo a recordar que
dec al bloc un article (o més d’un) de les webs de campanya de Ron Paul i John
Edwards. Totes dues han estat seleccionades entre les deu webs més interessants
per Polítics Online .

5- M’assabento que avui s’ha publicat el número zero del nou diari el Público. El Público,
diari "de" Jaume Roures, es presenta com un diari alternatiu alhora
complementari de el País i el Mundo, té un target de públic molt determinat, i
una capçalera dissenyada per Miquel Barceló. Un preu de 0.50 cèntims, bona
pinta i la declaració d’intensions darrera el seu primer titular: " !Me
voy de casa! ", capicci sr. Polanco?

… fins aviat…