l’Abstenció ha estat, sense dubte, una de les actrius principals de les darreres comptesses electorals, no només de les prop passades Municipals .
El gràfic que acompanya aquestes ratlles mostra l’abstenció a l’Escala el 27M i el títol del post és un plagi del darrer article que ha penjat l’assessor de comunicació política Antoni Gutiérrez-Rubí al seu bloc.
Recomano enormement la lectura d’aquesta article, potser així algú podrà incorporar alguna variable més al seu discurs sobre l’abstenció. I no miro a ningú.
Aquí teniu l’article:
>>>Endeudados, desconfiados?y abstencionistas
Ps/ afegeixo a l’article una reflexió que deixo a l’aire. La franja d’edat de la qual parla l’article és la que més s’informa i utilitza internet. La política 2.0 comença a obrir-se pas a casa nostra: pot ser un instrument útil per fer augmentar la confiança i la participació dels més joves? Potser sí, però segur que no podrà fer res contra l’endeutament.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I no miro a ningú, … i miro a tots
És evident que hi ha un desinterés (ho prefereixo a escriure que hi ha una manca de confiança cap als polítics) que fomenta l’abstenció. De les estadístiques dels resultats de les votacions he observat un creixement del vot en blanc (i/o sobre sense papereta). Suposo que és d’aquells votants que es troben desencantats amb les opcions que han votat en anteriors eleccions però que ara no es veuen ben representats per la seva opció per les causes que siguin. Sé que barrejo dues conceptes diferents però els comentaris que he escoltat em fan posar-los al mateix sac.
Crec que els polítics a part del programa (full de ruta que s’ha de tenir, ja ho deia l’Anguita), han de tenir en compte les persones que integren les llistes, aquestes han de ser representatives de la pluralitat de les diverses ideologies; en ellas s’hi ha de veure reflexat l’altruisme, voluntat de servei, honestat,… de les persones.
Vinga, continuarem…