la dona del pescador

marc teixidor | l'escala | l'empordà

31 de maig de 2006
1 comentari

sobre la volatilitat

Que es pot mantenir enlaire perquè és prou lleuger per a ésser endut per l’aire.

aquesta hauria d’ésser una de les nostres premisses bàsiques per encarar la vida. hauríem de ser tots capaços de deixar-nos enduu pels vents. Per tots els vents: els del nord i els del sud, els de l’est i els de l’oest. Per tots els vents, que lluny de portar-nos a la deriva, ens omplen d’aventures i coneixença.

Avui, aquí a l’Escala, bufa la mare tramuntana. Sembla enfadada, però no ho està (pas). El mar està preciós, ple de blanquets que caminen cap a la llongada. En el seu camí abracen roques i esculls. Topen amb el cargol, un illot simbòlicament polièdric. Però acaben arribant a la platja, sempre hi arriben. Amb més o menys desgast, però sempre hi arriben. El viatge ha estat llarg, i com sempre ha valgut la pena. Ara, ja són a la platja.

  1. Les teves descripcions son duna delicadessa inapelable… Be, mhas fet visualitzar i reviure una mica lemporda que sempre va be per a un xava. Doncs aqui a Utrecht els paissatges son tambe molt macos i la llum despres de ploure espectacular, molt diferent de la de catalunya. Pero en canvi es una bellessa asense emocio, sense la capacitat de ferir que te la nostra, es simplement agradable.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!