la dona del pescador

dissabte estrenem. els nervis que puc arribar a hostatjar no els puc controlar: un altre vici. Tanmateix desconec si realment és necessari tenir-ho tot controlat. és a dir, no és més prudent deixar-te portar per una inèrcia temporal – totes ho són – que per una dinàmica sistèmica? A dalt de l’escenari si estàs massa pendent de la teva propera intervenció no ets capaç d’integrar-te al quadre. Quants vicis no són actes dramàtics? Dissabte estrenem i jo no em sé el paper.