la dona del pescador

En el camí cap a la pau a Irlanda del Nord Desmond Tutu hi ha jugat i hi juga un paper clau. Un paper allunyat de tractats i castells, molt més proper. Juga en el terreny de la condició humana, apropant els botxins a les víctimes i aquestes a aquells que els hi han condicionat tant bàrbarament la vida. Coneixedor de la impossibilitat d’una cicatrització total de la ferida, Tutu centra els seus esforços en minimitzar el ressentiment mutu sota la següent màxima: "el ressentit entrega la clau de la seva llibertat al seu botxí". l’Esforç racional que ha de fer la víctima es tant immens com poc probable. Però ho aconsegueix, la víctima estreny la mà de l’amputador d’allò que podia haver estat i que mai serà. De sobte l’1% que ens diferencia genèticament de la mosca de vinagre prepondera davant unes barreres d’odi a priori infranquejables. La víctima és diu Sylvia Hacket. A l’anvers de la mà Michael Stone l’assassí del seu marit. Aquest 1% que a la mosca li manca, a la fi d’una llarga cadena de succesos, és el que la permetrar raonar, també l’ajudarà a perdre part del llast d’allò que podria haver estat, a mirar endavant i seguir el seu camí. Ara res no la podrà aturar.